Didac! He tardat a escriure, voluntàriament. M'emociona veure la teua dedicació als alumnes i sobretot com els tractes i tot el que signifiques per a ells i elles. Saps que compartim el mateix punt de vista i això fa que sentim la nostra professió com una cosa molt especial. Ja saps com visc jo els meus retrobaments cada any, des de fa ja mes de 28 anys. Però ací el teu escrit encara m'ha portat un record més: l'etapa de Masies i l'escola, els berenars i les passejades... Gràcies per ser com ets, fill.
Gràcies per ser com ets, fill.