No hi ha molt que sorprendre's. Cal només llegir una mica de història italiana, Intransigent. Els italians en generals, i entre ells els del sud en particular, han estat acostumat a ser dominats per potències externes i, per això, acostumat a ser resignats, més que a lluitar per a canviar les coses.
Amb la "unitat nacional" (darrere de aquest concepte també es podria discutir una estona), no va canviar molt, ja que el proces d'unificació no ha portat a una major participació popular a la vida política.
Algu diferent s'ha vist els primers anys després de la segona guerra mundial, fins que la general difusió del ben-estar, per un lat, i una sempre major ingerència de la Església a la vida política italiana, que ha suggerit a les masses què votar, per una part, i les ha acostumat a aguantar, per una altra, ha causat que la gent no s'importàs massa de ho que passava convençuda que canviar fos impossible i resistir-se fos inútil.
La vida política de ara, finalment, està encara molt influenciada per Tangentopoli, després de que la gent s'ha definitivament convençut que lluitar és inútil. Potser la tendència s'invertirà, però no en soc molt convençut d'això.
PD: Espero que el meu comentari sigui comprensible... he hagut que conciliar els meus pensaments amb el poc català que conec. De totes maneres he preferit escriure el comentari en català, més que en castellà o en italià per a practicar-ho i per a conformar-me a la llengua del blog.
PPD: Per a qui escriu aquest blog: m'encanta veure el pensament d'estrangers sobre aquell que passa a Itàlia. Segueix escrivint!
Amb la "unitat nacional" (darrere de aquest concepte també es podria discutir una estona), no va canviar molt, ja que el proces d'unificació no ha portat a una major participació popular a la vida política.
Algu diferent s'ha vist els primers anys després de la segona guerra mundial, fins que la general difusió del ben-estar, per un lat, i una sempre major ingerència de la Església a la vida política italiana, que ha suggerit a les masses què votar, per una part, i les ha acostumat a aguantar, per una altra, ha causat que la gent no s'importàs massa de ho que passava convençuda que canviar fos impossible i resistir-se fos inútil.
La vida política de ara, finalment, està encara molt influenciada per Tangentopoli, després de que la gent s'ha definitivament convençut que lluitar és inútil. Potser la tendència s'invertirà, però no en soc molt convençut d'això.
PD: Espero que el meu comentari sigui comprensible... he hagut que conciliar els meus pensaments amb el poc català que conec. De totes maneres he preferit escriure el comentari en català, més que en castellà o en italià per a practicar-ho i per a conformar-me a la llengua del blog.
PPD: Per a qui escriu aquest blog: m'encanta veure el pensament d'estrangers sobre aquell que passa a Itàlia. Segueix escrivint!