Jordi Navarro |
dilluns, 30 de novembre de 2009 | 00:50h
Bé, evidentment parlo per mi, i t'agrairia que no t'arrecerecis en un comentàri anònim. Dius que algúns tot just ara ens apuntem al carro de la desobediència,bé, n'hi ha que fa més de dues dècades que ens hi hem apuntat, i la practiquem tot sovint, evidentment, aquí ningú és dipositàri exclusiu d'aquesta pràctica, sinó que és una pràctica transversal a l'EI, o sigui que no t'amonis, que no fem tard!
I sobre l'últim paràgraf del meu darrer comentari, bé, la demagògia és una pràctica que intento no conrear, tot i que de vegades cometo errors com tothom, simplement expresso la meva opinió. I en aquest sentit t'aconsello la lectura d'un interessantíssim article de Alba Rico penjat a llibertat.cat. Es refereix a les classiques dissertacions de l'esquerra europea, i jo coincideixo totalment amb ell. Simplement es tracta d'un humil exercici d'autocrítica, l'esquerra europea té un complexe de superioritat ideològica que l'acostuma a instal·lar en un torre d'ivori, enmig d'una mena de supremacía intel·lectual elitista que l'acostuma a allunyar de la realitat de les classes populars. I és en aquest sentit que crec que hem d'aprendre molt de les experiències socialistes llatinoamericanes, sens cap mena de dubte molt més avançades que les esquerres europees, i sobretot molt més connectades a la seva realitat social. Són gent pràctica, que treballa, analitza i actúa, i no están paralitzats per una inacció en clau purista.
Com dèia, crec que és bo que practiquem l'autocrítica, que analitzem els innumerables errors comesos i analitzem perquè estem en la situació que estem, en definitiva, humiltat, paciència i molta feina a fer.
I sobre l'últim paràgraf del meu darrer comentari, bé, la demagògia és una pràctica que intento no conrear, tot i que de vegades cometo errors com tothom, simplement expresso la meva opinió. I en aquest sentit t'aconsello la lectura d'un interessantíssim article de Alba Rico penjat a llibertat.cat. Es refereix a les classiques dissertacions de l'esquerra europea, i jo coincideixo totalment amb ell. Simplement es tracta d'un humil exercici d'autocrítica, l'esquerra europea té un complexe de superioritat ideològica que l'acostuma a instal·lar en un torre d'ivori, enmig d'una mena de supremacía intel·lectual elitista que l'acostuma a allunyar de la realitat de les classes populars. I és en aquest sentit que crec que hem d'aprendre molt de les experiències socialistes
llatinoamericanes, sens cap mena de dubte molt més avançades que les esquerres europees, i sobretot molt més connectades a la seva realitat social. Són gent pràctica, que treballa, analitza i actúa, i no están paralitzats per una inacció en clau purista.
Com dèia, crec que és bo que practiquem l'autocrítica, que analitzem els innumerables errors comesos i analitzem perquè estem en la situació que estem, en definitiva, humiltat, paciència i molta feina a fer.