Joan-Carles Martí i Casanova |
dissabte, 28 de novembre de 2009 | 22:27h
Doncs sí, com bé ha dit algú a Elx diem "almonjàvena" com diem "alvessà" a "la vessant" que uns altres diuen "vertent" perquè faria més valencià. Els pous s'omplien i s'omplin alguns d'aigua d'alvessà quan plou i ja es procurava fer-los baix d'alguna costereta vessanera.
L'almonjàvena es de festa major elxana i nosaltres les amelem, la qual cosa significa que fem aigua i sucre xup-xup damunt com si fóra mel. La recepta deu ser distinta però l'arabisme és el mateix i nosaltres conservem l'article més sovint i el posem fins i tot si no és etimològic: alvessà. I és que mig Camp d'Elx era de moros fins al XVII i així parlarien català, a la seua manera.
I si no hi ha almonjàvena una bona "tortà d'armela" que jo escric tortada d'ametla però no mai "tarta" per tal d'aproximar-me a la resta. Tampoc escric "patada" ni "pata" la qual cosa vé donada pel fet que els del Camp d'Elx encara diem "pota" i "potà" perquè "patà" és una xerevitada com un temple.
El cas és que parlem tots llengua catalana i que hem de partir del nostre parlar però per a tots els catalanoparlants i no tan sols per a un compartiment que sovint, per no ser, no és ni el nostre, sense haver d'eixir del corralet autonòmic.
Tinc la sospita que com millor domina un la seua parla comarcana ancestral més catalanista és: si més no pel que fa a la llengua.
L'almonjàvena es de festa major elxana i nosaltres les amelem, la qual cosa significa que fem aigua i sucre xup-xup damunt com si fóra mel. La recepta deu ser distinta però l'arabisme és el mateix i nosaltres conservem l'article més sovint i el posem fins i tot si no és etimològic: alvessà. I és que mig Camp d'Elx era de moros fins al XVII i així parlarien català, a la seua manera.
I si no hi ha almonjàvena una bona "tortà d'armela" que jo escric tortada d'ametla però no mai "tarta" per tal d'aproximar-me a la resta. Tampoc escric "patada" ni "pata" la qual cosa vé donada pel fet que els del Camp d'Elx encara diem "pota" i "potà" perquè "patà" és una xerevitada com un temple.
El cas és que parlem tots llengua catalana i que hem de partir del nostre parlar però per a tots els catalanoparlants i no tan sols per a un compartiment que sovint, per no ser, no és ni el nostre, sense haver d'eixir del corralet autonòmic.
Tinc la sospita que com millor domina un la seua parla comarcana ancestral més catalanista és: si més no pel que fa a la llengua.