L'estatut, tal i com està ara, no és ni de mínims però és el que està aprovat i d'on partim. El text de l'editorial és encaixista i espanyolista. Aposta per l'Espanya plural. Tanmateix té el mèrit de la unitat, té el mèrit de la dignitat i té l'avantage que deixa la porta oberta a una resposta contundent. Ara bé des d'una òptica independentista el millor, sense cap dubte, és que trinxin l'estatut: ni nació, ni llengua, ni bilateralitat. El punt de no retorn serà pels qui han defensat l'Espanya plurinacional (Pujol, PSOE català i ICV) basant-se en una il.lusió què ara es difumina. La paradoxa és que, per coherència nacional, hem d'estar al costat dels autonomistes en una futura Solidaritat Catalana i al mateix temps hem de posar un ciri per a que aquests "obtusos" facin els que els hi demana el cos. L'objectiu seria que els autonomistes visualitzesin que el seu projecte és inviable. Per sort ha reaparegut el rei Pere II per donar un cop de mà i a vegades aquests fets no són casuals...
L'estatut, tal i com està ara, no és ni de mínims però és el que està aprovat i d'on partim.
El text de l'editorial és encaixista i espanyolista. Aposta per l'Espanya plural. Tanmateix té el mèrit de la unitat, té el mèrit de la dignitat i té l'avantage que deixa la porta oberta a una resposta contundent.
Ara bé des d'una òptica independentista el millor, sense cap dubte, és que trinxin l'estatut: ni nació, ni llengua, ni bilateralitat. El punt de no retorn serà pels qui han defensat l'Espanya plurinacional (Pujol, PSOE català i ICV) basant-se en una il.lusió què ara es difumina.
La paradoxa és que, per coherència nacional, hem d'estar al costat dels autonomistes en una futura Solidaritat Catalana i al mateix temps hem de posar un ciri per a que aquests "obtusos" facin els que els hi demana el cos.
L'objectiu seria que els autonomistes visualitzesin que el seu projecte és inviable.
Per sort ha reaparegut el rei Pere II per donar un cop de mà i a vegades aquests fets no són casuals...