marticabre |
dijous, 26 de novembre de 2009 | 15:02h
Crec que aquest editorial marca un punt de no retorn. Marca un límit que no es pot traspassar, que és el de l'estatut rebaixat per les esmenes del Ministre José Montilla que al final vam haver d'acceptar (el mateix José Montilla a que els independentistes "de pedra picada" van fer després President). Marcar aquest límit mostra que el país encara existeix.
Estratègicament, si el TC retalla encara més l'estatut, qui s'hagi retratat ara no es podrà fer enrere sense perdre la vergonya. I això voldrà dir buscar altres opcions, entre les quals la independentista.
La jugada espanyolista seria ara que el TC no toqués res i es deixés l'estatut tal qual: l'autonomisme presentaria una gran victòria que hauria de servir per no tocar res durant trenta anys més.
Però si bé els espanyols no són tontos, sí que són obtusos. I pot ser que ens facilitin les coses sense adonar-se'n.
Estratègicament, si el TC retalla encara més l'estatut, qui s'hagi retratat ara no es podrà fer enrere sense perdre la vergonya. I això voldrà dir buscar altres opcions, entre les quals la independentista.
La jugada espanyolista seria ara que el TC no toqués res i es deixés l'estatut tal qual: l'autonomisme presentaria una gran victòria que hauria de servir per no tocar res durant trenta anys més.
Però si bé els espanyols no són tontos, sí que són obtusos. I pot ser que ens facilitin les coses sense adonar-se'n.