toni delgado |
divendres, 20 de novembre de 2009 | 19:55h
El pare també deia que la remolatxa era menja de bestiar, potser si. Un amic meu es va casar amb una noia russa fa un grapat d'anys, ens van convidar quan ella va arribar aquí. La remolatxa era a tots els plats: a la sopa a l'amanida i al rostit...potser no estem acostumats. Personalment no em fa el pes, el meu paladar està acostumat a altres gustos.Segurament en Levy-Strauss tindria molt a dir al respecte. Un, que ja comença a tenir una edat, recorda quan el jovent era forçat a fer de soldat. Vaig anar a parar a Jerez de la Frontera, terra de vins, però el record que tinc no és pas de vinyes, sinó de hectàrees i hectèrees de remolatxa destinada a l'indústria sucrera. Un que té els orígens que té, també recorda quan anava a estiuejar i l'avi li portava canya de sucre de Motril, i melassa per sucar-hi pa. Potser és per tot plegat que sempre he associat la remolatxa amb el sucre de segones. Coses de l'aprenentage adquirit.
salut
Toni