pau.comes |
dimarts, 17 de novembre de 2009 | 00:34h
Benvolgut Arcadi, No és que ho digui jo, és com són les circumstàncies d'ara i les del 2006. L'expressió "nou horitzó" permetia incloure, efectivament, el PSC, malgrat que a tu et sembli insuficient. Llegeix tota l'entrevista sencera, i veuràs que el pacte amb Montilla era una possibilitat ben present. Segurament al prop de 30% de votants d'ERC que no són independentistes militants potser no els ho sembla tant d'insuficient. I als centenars de milers de catalans que se senten nacionalment espanyols, que han votat PSOE sempre que s'han sentit amenaçats, segurament tampoc.
Com ja he dit altres cops, no serem mai independents contra aquesta gent (per exemple, identificant la lluita per la independència a l'odi a algú com en Montilla). Si diem que amb algú com ell, per ser com és, no hi podem pactar mai, estem deixant fora de la possibilitat de votar la independència al grup ètnic majoritari -i per tant, decisori- a Catalunya.
Comprenc que a tu t'agradaria més aconseguir la independència amb les poques desenes de milers de gent com tu (o jo, que en moltes coses segur que coïncidim), però jo ja fa temps que he vist que no som prou ni de lluny. Per què et penses que el PSC guanya de carrer totes les eleccions menys les catalanes a Catalunya? Repeteixo, en aquestes circumstàncies, calia ni que fos un sol cop, fer Montilla (o Corbacho, o la De Madre, tant és) president. Com calia fer una reforma de l'Estatut, per fer veure a la gent el veritable límit de l'anomenat Estat autonòmic, malgrat que els independentistes no volem estatuts, sinó la nostra Constitució.
Quan dic que és molt improbable un tercer tripartit (tot i que ERC, com qualsevol altre partit, Carretero inclòs, no s'acabarà de mullar en cap sentit oficialment), és per la mateixa raó que no hi haurà un altre Estatut després d'aquest: perquè amb una vegada d'exemple n'hi ha més que suficient.
Tu, és clar, pots creure-t'ho o no, de la mateixa manera que pots interpretar les paraules literalment o inventar-te'n el sentit. Però per si de cas, et reitero l'oferta: em jugo un sopar que, si sumen (si no sumen, no cal), ERC no repetirà tripartit. I tu, si tan clar ho tens en sentit contrari, te'l jugues? Per cert, el que guanyi tria lloc :-)
No és que ho digui jo, és com són les circumstàncies d'ara i les del 2006. L'expressió "nou horitzó" permetia incloure, efectivament, el PSC, malgrat que a tu et sembli insuficient. Llegeix tota l'entrevista sencera, i veuràs que el pacte amb Montilla era una possibilitat ben present. Segurament al prop de 30% de votants d'ERC que no són independentistes militants potser no els ho sembla tant d'insuficient. I als centenars de milers de catalans que se senten nacionalment espanyols, que han votat PSOE sempre que s'han sentit amenaçats, segurament tampoc.
Com ja he dit altres cops, no serem mai independents contra aquesta gent (per exemple, identificant la lluita per la independència a l'odi a algú com en Montilla). Si diem que amb algú com ell, per ser com és, no hi podem pactar mai, estem deixant fora de la possibilitat de votar la independència al grup ètnic majoritari -i per tant, decisori- a Catalunya.
Comprenc que a tu t'agradaria més aconseguir la independència amb les poques desenes de milers de gent com tu (o jo, que en moltes coses segur que coïncidim), però jo ja fa temps que he vist que no som prou ni de lluny. Per què et penses que el PSC guanya de carrer totes les eleccions menys les catalanes a Catalunya? Repeteixo, en aquestes circumstàncies, calia ni que fos un sol cop, fer Montilla (o Corbacho, o la De Madre, tant és) president. Com calia fer una reforma de l'Estatut, per fer veure a la gent el veritable límit de l'anomenat Estat autonòmic, malgrat que els independentistes no volem estatuts, sinó la nostra Constitució.
Quan dic que és molt improbable un tercer tripartit (tot i que ERC, com qualsevol altre partit, Carretero inclòs, no s'acabarà de mullar en cap sentit oficialment), és per la mateixa raó que no hi haurà un altre Estatut després d'aquest: perquè amb una vegada d'exemple n'hi ha més que suficient.
Tu, és clar, pots creure-t'ho o no, de la mateixa manera que pots interpretar les paraules literalment o inventar-te'n el sentit. Però per si de cas, et reitero l'oferta: em jugo un sopar que, si sumen (si no sumen, no cal), ERC no repetirà tripartit. I tu, si tan clar ho tens en sentit contrari, te'l jugues? Per cert, el que guanyi tria lloc :-)