He tardat una mica a posar quatre ratlles,
encara que tenia moltes ganes de
saludar-vos per aquí aquest bloc per que no sabia per on començar. Com tots
sabeu, ara actualment estic vivint al xalet de la padrina (com així l`anomenem
tots) per tant que us haig de explicar dels records que en tinc d`aquella època
de infantesa, si els tinc aquí palpant-los cada dia .Per mi no són solament de
la infantesa ja que m`he quedat sempre aquí al poble, avanç creia que m`havia perdut moltes coses al
quedar-me aquí, la vida així ho ha
portat, però amb els anys veig que tenia que ser així i que tot passa per
alguna cosa , encara que ha vegades no entenem ni veiem el perquè.
Tots portem dintre nostra una mica d`aquesta
força de la padrina i del padrí , el padrí al igual que la seva esposa també
era un gran persona, bé això ja ho hem dit tots. El que si m`agradaria comentar
és amb la senzillesa que vivien , portaven una vida molt austera, cosa que cada
vegada valoro més en la meva pròpia vida. Al venir a viure aquí de seguida vaig
impregnar-me d`aquesta sensació, no hi havia casi endolls, guardaven coses impensables per nosaltres (pots de vidre a
manta, bosses de plàstic...) tenien lo
just i necessari per viure i això que no els hi faltava res . Avui en dia ho
tenim tot i encara tenim la sensació que ens falta alguna cosa, si tingues allò
o si pugues anar a tal lloc ... no ens conformem en res .En fin va bé pensar de
tant en tant en que no necessitem tant per viure i que també és pot ser feliç, potser ho dic perquè realment no ens
falta res .
Be , no m`allargo més . Solament dir que si us
sembla bé és pot organitzar una trobada de cosins aquí al xalet, cara al bon temps. A però la condició és que ningú jutgi com
ho tinc , això és impossible tindreu net a la perfecció jo sola , em desborda ,
això si que és una bona lliçó de vida , la proposta queda llençada.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
He tardat una mica a posar quatre ratlles,
encara que tenia moltes ganes de
saludar-vos per aquí aquest bloc per que no sabia per on començar. Com tots
sabeu, ara actualment estic vivint al xalet de la padrina (com així l`anomenem
tots) per tant que us haig de explicar dels records que en tinc d`aquella època
de infantesa, si els tinc aquí palpant-los cada dia .Per mi no són solament de
la infantesa ja que m`he quedat sempre aquí al poble, avanç creia que m`havia perdut moltes coses al
quedar-me aquí, la vida així ho ha
portat, però amb els anys veig que tenia que ser així i que tot passa per
alguna cosa , encara que ha vegades no entenem ni veiem el perquè.
Tots portem dintre nostra una mica d`aquesta
força de la padrina i del padrí , el padrí al igual que la seva esposa també
era un gran persona, bé això ja ho hem dit tots. El que si m`agradaria comentar
és amb la senzillesa que vivien , portaven una vida molt austera, cosa que cada
vegada valoro més en la meva pròpia vida. Al venir a viure aquí de seguida vaig
impregnar-me d`aquesta sensació, no hi havia casi endolls, guardaven coses impensables per nosaltres (pots de vidre a
manta, bosses de plàstic...) tenien lo
just i necessari per viure i això que no els hi faltava res . Avui en dia ho
tenim tot i encara tenim la sensació que ens falta alguna cosa, si tingues allò
o si pugues anar a tal lloc ... no ens conformem en res .En fin va bé pensar de
tant en tant en que no necessitem tant per viure i que també és pot ser feliç, potser ho dic perquè realment no ens
falta res .
Be , no m`allargo més . Solament dir que si us
sembla bé és pot organitzar una trobada de cosins aquí al xalet, cara al bon temps . A però la condició és que ningú jutgi com
ho tinc , això és impossible tindreu net a la perfecció jo sola , em desborda ,
això si que és una bona lliçó de vida , la proposta queda llençada.
Una abraçada a tots. i
Montserratona