Les coses són més senzilles del que sembla. Sense empreses i empresaris no hi ha béns i serveis. I per tal que n'hi hagi hi ha d'haver incentius: per tant la desigualtat és necessària i convenient. La màxima igualtat condueix al desastre, com ja henm tingut ocasió de comprovar en els règims (suposadament) igualitaris, i dic suposadament perquè, com s'acostumava a dir, uns eren més iguals que uns altres. I és que els incentius són la qüestió clau. La renda bàsica de citadania, per exemple, genera, com molt bé dius, incentius per no fer res; en conseqüència no es fa res. Les subvencions acostumen a ser uan fàbrica de dropos, i suposo que no cal posar ni exemples. Per tant el que cal és un sistema que premii els innovadors, i faci que la gent tingui ganes (i necessitat) de treballar. Si no vols treballar i per tant no vols aportar res a la societat veig molt estrany que demanis drets com ara una renda bàsica o una vivenda (que t'han de pagar els altres amb el seu treball). Has de ser coherent i viure sota el pont. I cap problema.
I és que els incentius són la qüestió clau. La renda bàsica de citadania, per exemple, genera, com molt bé dius, incentius per no fer res; en conseqüència no es fa res. Les subvencions acostumen a ser uan fàbrica de dropos, i suposo que no cal posar ni exemples.
Per tant el que cal és un sistema que premii els innovadors, i faci que la gent tingui ganes (i necessitat) de treballar. Si no vols treballar i per tant no vols aportar res a la societat veig molt estrany que demanis drets com ara una renda bàsica o una vivenda (que t'han de pagar els altres amb el seu treball). Has de ser coherent i viure sota el pont. I cap problema.