Joan2 |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 21:13h
Tens raó amb el sous del funcionaris circulen pel sistema però si l'empresa és deficitaria tenen una avantatge sobre les altres no pot quebrar i no em refereixo a escoles ja que el guany és difícil calcular ja que és quan l'estudiant entre en el mercat laboral i "retorna" l'invertit a la societat d'alguna manera.
Les escoles de negocis són necessàries igual que el director d'una escola o el d'un hospital. No crec que amb 5 anys a empresarials t'ensenyin només a baixar salaris, també ensenyaran a optimitzar processos. Preferiria que el president de la generalitat hagués passat per una que no.
Jo a empreses em referia a 5-10-50 treballadors on l'empresari és un més i normalment treballa més hores i si és necessari durant els fins de setmana que els altres que tenen horaris fixes. Tenen la seva bonificació que poden guanyar molt o res, i un mes la cosa vagi bé i un altre no, han de sortir ells o un empleat amb la cartera al “carrer” a buscar clients. És part del risc.
Qui és l'empresari de la bayer, el bankinter o la general-motors? Doncs no existeix (accionistes) el que hi ha són directors que són empleats que cobren una burrada però el negoci no és seu, es jugaran el lloc de treball com a molt.
Puc entendre que l'estat és pugui encarregar de fer carreteres, cobrar impostos, seguretat (policia/justícia/presons) i algunes que ja siguin defisitaries o ningú les vulgui fer per les altres coses són discutibles. Estem parlant en terreny teòric ja que dins la UE poca cosa és pot fer com declarar salaris màxim o el preu d'un sms o d'un aspirina.
Per no dir que amb un renta bàsica de ciutadania jo segurament em dedicaria a la vida contemplativa i viure dels altres.
Penso que també s'ha de tenir en compte la llibertat quan una persona consumeix, la gent es podria posar d'acord per deixar de consumir x producte i l'empresa tindria problemes, però jo veig que la gent veu coca-cola, va al mac-donalds i compra al corte-inglés.
Tot té les seves coses positives i negatives si vols la igualtat total el millor és el comunisme d'estat i ja veus com va pq tornant als trabis (1957-1991) el model practicament no ha canviat comparat amb el r5-elsupercinco-clio-clio_v2
és com parar el rellotge de la història, de la gent que conec tothom voldria ser ric i si tothom ho fos ja no ho series hi hauria feines que no voldria fer ningú com pescar-te, cuinar-te i servir-te una llagosta, en això consisteix ser ric monetariament parlant.
Les escoles de negocis són necessàries igual que el director d'una escola o el d'un hospital. No crec que amb 5 anys a empresarials t'ensenyin només a baixar salaris, també ensenyaran a optimitzar processos. Preferiria que el president de la generalitat hagués passat per una que no.
Jo a empreses em referia a 5-10-50 treballadors on l'empresari és un més i normalment treballa més hores i si és necessari durant els fins de setmana que els altres que tenen horaris fixes. Tenen la seva bonificació que poden guanyar molt o res, i un mes la cosa vagi bé i un altre no, han de sortir ells o un empleat amb la cartera al “carrer” a buscar clients. És part del risc.
Qui és l'empresari de la bayer, el bankinter o la general-motors? Doncs no existeix (accionistes) el que hi ha són directors que són empleats que cobren una burrada però el negoci no és seu, es jugaran el lloc de treball com a molt.
Puc entendre que l'estat és pugui encarregar de fer carreteres, cobrar impostos, seguretat (policia/justícia/presons) i algunes que ja siguin defisitaries o ningú les vulgui fer per les altres coses són discutibles. Estem parlant en terreny teòric ja que dins la UE poca cosa és pot fer com declarar salaris màxim o el preu d'un sms o d'un aspirina.
Per no dir que amb un renta bàsica de ciutadania jo segurament em dedicaria a la vida contemplativa i viure dels altres.
Penso que també s'ha de tenir en compte la llibertat quan una persona consumeix, la gent es podria posar d'acord per deixar de consumir x producte i l'empresa tindria problemes, però jo veig que la gent veu coca-cola, va al mac-donalds i compra al corte-inglés.
Tot té les seves coses positives i negatives si vols la igualtat total el millor és el comunisme d'estat i ja veus com va pq tornant als trabis (1957-1991) el model practicament no ha canviat comparat amb el r5-elsupercinco-clio-clio_v2
és com parar el rellotge de la història, de la gent que conec tothom voldria ser ric i si tothom ho fos ja no ho series hi hauria feines que no voldria fer ningú com pescar-te, cuinar-te i servir-te una llagosta, en això consisteix ser ric monetariament parlant.