xavierdiez |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 16:15h
Benvolgut,
Lamento haver de replicar per enèssima vegada. A les escoles de negocis hi ha una cosa que no expliquen: com es fabrica el diner. Més que una lliçó pràctica et recomano que et miris el documental "Money as debt" http://www.youtube.com/watch?v=nHt2MJTqUOQ . Sabies que són els deutes els qui generen diners? i que el 95% del diner circulant no té relació amb la quantitat de béns i serveis possibles? Si hi ha un 33% d'empleats públics, és evident que els pagaria la ciutadania d'acord amb els impostos. Els seus salaris, tanmateix, tornarien a circular pel mateix lloc on han sortit, de manera que tornarien a passar per les mans -en forma de beneficis retinguts- de qui ha pagat impostos. Tanmateix, en aquest sistema ningú no pren mal. En tot cas, els impostos elevats propicia (en teoria) que aquells que guanyen més, acumulen menys, encara que la totalitat de béns i serveis (que és el que compta a l'economia real) es manté. Si els rics estan contra els serveis públics és perquè així es queden amb els diners que, en justa raó, han d'ésser posats en comú per garantir la cohesió social, encara que també perquè desarmar l'estat del benestar permet colonitzar alguns àmbits. El que passa als USA sobre el sistema sanitari ens hauria d'alliçonar. Quan l'empresa privada fa un negoci d'un dret universal, retalla drets als més desvalguts i empra el negoci com a una eina d'extorsió social. Els impostos elevats eviten excessives diferències socials, limiten els riscos d'una societat que es pot trencar. Ja he defensat abans que a feines i responsabilitats desiguals corresponen compensacions desiguals. Tanmateix, la desigualtat no implica generar abismes.
Lamento haver de replicar per enèssima vegada. A les escoles de negocis hi ha una cosa que no expliquen: com es fabrica el diner. Més que una lliçó pràctica et recomano que et miris el documental "Money as debt" http://www.youtube.com/watch?v=nHt2MJTqUOQ . Sabies que són els deutes els qui generen diners? i que el 95% del diner circulant no té relació amb la quantitat de béns i serveis possibles? Si hi ha un 33% d'empleats públics, és evident que els pagaria la ciutadania d'acord amb els impostos. Els seus salaris, tanmateix, tornarien a circular pel mateix lloc on han sortit, de manera que tornarien a passar per les mans -en forma de beneficis retinguts- de qui ha pagat impostos. Tanmateix, en aquest sistema ningú no pren mal. En tot cas, els impostos elevats propicia (en teoria) que aquells que guanyen més, acumulen menys, encara que la totalitat de béns i serveis (que és el que compta a l'economia real) es manté. Si els rics estan contra els serveis públics és perquè així es queden amb els diners que, en justa raó, han d'ésser posats en comú per garantir la cohesió social, encara que també perquè desarmar l'estat del benestar permet colonitzar alguns àmbits. El que passa als USA sobre el sistema sanitari ens hauria d'alliçonar. Quan l'empresa privada fa un negoci d'un dret universal, retalla drets als més desvalguts i empra el negoci com a una eina d'extorsió social.
Els impostos elevats eviten excessives diferències socials, limiten els riscos d'una societat que es pot trencar. Ja he defensat abans que a feines i responsabilitats desiguals corresponen compensacions desiguals. Tanmateix, la desigualtat no implica generar abismes.