Jo crec que en un territori a on els recursos productius són escassos, i per tant, la recaptació sobre la producció o les rentes, insuficient, ha dut als "mals" governs a basar les riqueses del territori, en plusvàlues tàcites d'allò que sols tenen, el sòl. Així doncs, aprovacions per ple, decrets d'alcaldia o aprovacions de l'Institut Català del Sòl, són irrellevants. Per mantenir un creixement sostingut en l'espai-temps, només es podia fer d'aquesta manera. Si s'hagués decidit no basar la riquesa del territori en el totxo, estaríem parlant d'un PIB, com per exemple el de Portugal. Era convenient aquest creixement? No Hi havia alternativa? Tampoc Ara bé, els danys col·laterals, com els enriquiments personals, crec que són pures anècdotes. El sistema ho ha permès, i diré més, ho ha incentivat. Com més "pelotazos" feien els municipis, més s'omplien les arques municipals i estatals, i de retruc els rankings europeus ens posaven al capdamunt de la llista dels països més desenvolupats. Una fal·làcia pensar que és de tots una cosa que té titularitat privada (estatal, provincial o municipal) però privada. La imminent remodelació econòmico-social a nivell mundial, pot ser que deixi de banda aquest model de creixement, o no, però el que si és cert, que no hi ha alcaldes, regidors o jutges corruptes, és un sistema que funciona així, és la més pura escència del capitalisme, això si, disfressat amb un benevolent esperit democràtic i social. Així doncs amb aquesta intervenció vull dir que crec fermanent que no hi ha actes il·legals. El sistema econòmic actual és corrupte, il·legal, brut.. I les persones que comenten les irregularitats simples actors. El replantejament hauria de ser del model polític i social que hauríem de tenir i no de les lleis concretes que l'afecten.
Esperem que nosaltres poguem fer-ho millor en un futur no gaire llunyà.
Així doncs, aprovacions per ple, decrets d'alcaldia o aprovacions de l'Institut Català del Sòl, són irrellevants. Per mantenir un creixement sostingut en l'espai-temps, només es podia fer d'aquesta manera. Si s'hagués decidit no basar la riquesa del territori en el totxo, estaríem parlant d'un PIB, com per exemple el de Portugal.
Era convenient aquest creixement? No
Hi havia alternativa? Tampoc
Ara bé, els danys col·laterals, com els enriquiments personals, crec que són pures anècdotes. El sistema ho ha permès, i diré més, ho ha incentivat. Com més "pelotazos" feien els municipis, més s'omplien les arques municipals i estatals, i de retruc els rankings europeus ens posaven al capdamunt de la llista dels països més desenvolupats.
Una fal·làcia pensar que és de tots una cosa que té titularitat privada (estatal, provincial o municipal) però privada. La imminent remodelació econòmico-social a nivell mundial, pot ser que deixi de banda aquest model de creixement, o no, però el que si és cert, que no hi ha alcaldes, regidors o jutges corruptes, és un sistema que funciona així, és la més pura escència del capitalisme, això si, disfressat amb un benevolent esperit democràtic i social.
Així doncs amb aquesta intervenció vull dir que crec fermanent que no hi ha actes il·legals. El sistema econòmic actual és corrupte, il·legal, brut.. I les persones que comenten les irregularitats simples actors. El replantejament hauria de ser del model polític i social que hauríem de tenir i no de les lleis concretes que l'afecten.
Esperem que nosaltres poguem fer-ho millor en un futur no gaire llunyà.