Virgínia Puig |
dijous, 12 de novembre de 2009 | 18:31h
M'han emocionat i sorprès al mateix temps, les teves paraules sobre l'inmigració a Argentina. Soc nascuda allà, fa 37 anys i fa una mica més de 6 que hi visc aquí, al Penedès, molt a prop del poble que el meu avi va deixar en 1910, per fugir de la guerra del Marroc. Sempre m'havien explicat la seva história, però ara recentment és quan començo a recaptar més informació sobre el moment históric que va viure per voler marxar cap Amèrica (la setmana tràgica a Barcelona, etc.). Una cosa he de destacar del catalans, que son majorment gent molt oberta amb els que hi venim de fora. Això sí, també n'hi han d'altres, els que abans de conneixer-te ja et jutgen i no hi ha res que puguis fer, perque canvien la idee que tenen de tu. No és fàcil la vida de l'inmigrant i per dir això m'en recordo de les paraules que va tenir amb mi un senyor francès que va deixar el seu pais per anar-se a viure a l'Argentina. Em va dir: sempre viuràs com una turista. I afegeixo un altre cosa: amb el temps te n'adones que no eres ni d'aquí, ni d'allà. No és fàcil, però tampoc impossible. I quan tinc dubtes d'això, només basta recordar-me del meu avi, i el seu coratge per aventurar-se en un viatge tan llarg, amb aquelles condicions tan dures, a un pais totalment desconegut i per fer-se.
Soc nascuda allà, fa 37 anys i fa una mica més de 6 que hi visc aquí, al Penedès, molt a prop del poble que el meu avi va deixar en 1910, per fugir de la guerra del Marroc.
Sempre m'havien explicat la seva história, però ara recentment és quan començo a recaptar més informació sobre el moment históric que va viure per voler marxar cap Amèrica (la setmana tràgica a Barcelona, etc.).
Una cosa he de destacar del catalans, que son majorment gent molt oberta amb els que hi venim de fora.
Això sí, també n'hi han d'altres, els que abans de conneixer-te ja et jutgen i no hi ha res que puguis fer, perque canvien la idee que tenen de tu.
No és fàcil la vida de l'inmigrant i per dir això m'en recordo de les paraules que va tenir amb mi un senyor francès que va deixar el seu pais per anar-se a viure a l'Argentina. Em va dir: sempre viuràs com una turista.
I afegeixo un altre cosa: amb el temps te n'adones que no eres ni d'aquí, ni d'allà.
No és fàcil, però tampoc impossible. I quan tinc dubtes d'això, només basta recordar-me del meu avi, i el seu coratge per aventurar-se en un viatge tan llarg, amb aquelles condicions tan dures, a un pais totalment desconegut i per fer-se.