xavierdiez |
dijous, 12 de novembre de 2009 | 18:08h
Benvolgut,
Vagi per endevant que mai no he estat comunista, i que comparteixo bona part de les teves anàlisis sobre la destrucció de la individualitat en el bloc de l'est. Ara bé, conèixer els defectes del comunisme no significa pensar que el capitalisme és cap meravella. A més, el sistema de lliure mercat es fonamenta per violar reiteradament les seves pròpies lleis, perquè preciament no és gaire lliure ni creu en la competència. Primer, considero la capacitat d'iniciativa com una cosa positiva. Ara bé, aquesta no té per què ser sempre empresarial. Jo que conec una mica el món de l'educació, i dels prejudicis que solen comentar-se en reunions entre empresaris, podria explicar-te mil casos. Per posar-te algun, centenars d'escoles van penjar la seva plana web abans que la meitat de població conegués la paraula internet. O els intercanvis escolars amb centres de l'estranger. O els recursos educatius gratuïts que molts docents pengen a la xarxa, de lliure accés. O la participació en jornades d'intercanvi. Fomentar l'esperit empresarial? Ho sento, a mi això em sona a religió, i sóc dels qui pensen que cal separar església i estat. A més, hi ha un fet. L'esperit empresarial està més vinculat al caràcter que a la formació. I tot i així, hi ha gent que no vol muntar empreses, i que prefereix treballar poc. I altres que potser s'estimarien portar una vida contemplativa I què? Els portem a un camp de concentració? Perquè de vegades sento coses molt gruixudes. I certament, compartim la idea que la llibertat individual és un element important, i que cal, per tant, respectar a tot aquell que vulgui viure sense treballar. De fet, la majora de la gent que viu sense treballar són empresaris (o almenys seuen en diversos consells d'administració de diverses empreses) També comparteixo amb tu que les persones han de tenir incentius. Per descomptat! Ara bé, crec que cal que hi hagi límits. Em sembla correcte que un metge cobri més que un acomodador del cinema. O que un director d'un banc cobri més que un guàrdia jurat. Ara bé,... és legítim que cobri cent vegades més? o quatre-centes vegades més? Jo no. Crec que la desigualtat ha de tenir límits, i fins i tot et puc aventurar una xifra. Un coeficient d'un a cinc. Diferències sostenibles,... perquè si no ens podem trobar com amb els règims comunistes, a l'inrevès. Hi havia un acudit txec sobre la baixa productivitat dels treballadors: "ells fan veure que ens paguen, i nosaltres fem veure que treballem". Ara potser hauríem de dir; "ells fan veure que ens contracten, i nosaltres fem veure que treballem" o "ells fan veure que treballen, mentre que nosaltres paguem per ells"... Pel que fa a la indústria de l'est... Durant molts anys vaig tenir una màquina de fotos Praktica (Karl Zeiss Jena) indestructible. Poc sofisticada, encara que amb una òptica envejable. I, potser perquè les prioritats (equivocades) de l'est eren les que eren, cap indústria de guerra ha superat l'AK-47. Finalment, crec que el que ens convindria no seria una economia totalement pública ni privada, sinó mixta: un terç d'ocupació pública, un terç d'economia cooperativa, i un tercer d'economia privada. Això sí, aleshores els empresaris haurien de competir en bones condicions laborals per atreure bons treballadors, cosa que fins ara no passa.
Vagi per endevant que mai no he estat comunista, i que comparteixo bona part de les teves anàlisis sobre la destrucció de la individualitat en el bloc de l'est.
Ara bé, conèixer els defectes del comunisme no significa pensar que el capitalisme és cap meravella. A més, el sistema de lliure mercat es fonamenta per violar reiteradament les seves pròpies lleis, perquè preciament no és gaire lliure ni creu en la competència.
Primer, considero la capacitat d'iniciativa com una cosa positiva. Ara bé, aquesta no té per què ser sempre empresarial. Jo que conec una mica el món de l'educació, i dels prejudicis que solen comentar-se en reunions entre empresaris, podria explicar-te mil casos. Per posar-te algun, centenars d'escoles van penjar la seva plana web abans que la meitat de població conegués la paraula internet. O els intercanvis escolars amb centres de l'estranger. O els recursos educatius gratuïts que molts docents pengen a la xarxa, de lliure accés. O la participació en jornades d'intercanvi. Fomentar l'esperit empresarial? Ho sento, a mi això em sona a religió, i sóc dels qui pensen que cal separar església i estat. A més, hi ha un fet. L'esperit empresarial està més vinculat al caràcter que a la formació. I tot i així, hi ha gent que no vol muntar empreses, i que prefereix treballar poc. I altres que potser s'estimarien portar una vida contemplativa I què? Els portem a un camp de concentració? Perquè de vegades sento coses molt gruixudes. I certament, compartim la idea que la llibertat individual és un element important, i que cal, per tant, respectar a tot aquell que vulgui viure sense treballar. De fet, la majora de la gent que viu sense treballar són empresaris (o almenys seuen en diversos consells d'administració de diverses empreses)
També comparteixo amb tu que les persones han de tenir incentius. Per descomptat! Ara bé, crec que cal que hi hagi límits. Em sembla correcte que un metge cobri més que un acomodador del cinema. O que un director d'un banc cobri més que un guàrdia jurat. Ara bé,... és legítim que cobri cent vegades més? o quatre-centes vegades més? Jo no. Crec que la desigualtat ha de tenir límits, i fins i tot et puc aventurar una xifra. Un coeficient d'un a cinc. Diferències sostenibles,... perquè si no ens podem trobar com amb els règims comunistes, a l'inrevès. Hi havia un acudit txec sobre la baixa productivitat dels treballadors: "ells fan veure que ens paguen, i nosaltres fem veure que treballem". Ara potser hauríem de dir; "ells fan veure que ens contracten, i nosaltres fem veure que treballem" o "ells fan veure que treballen, mentre que nosaltres paguem per ells"...
Pel que fa a la indústria de l'est... Durant molts anys vaig tenir una màquina de fotos Praktica (Karl Zeiss Jena) indestructible. Poc sofisticada, encara que amb una òptica envejable. I, potser perquè les prioritats (equivocades) de l'est eren les que eren, cap indústria de guerra ha superat l'AK-47.
Finalment, crec que el que ens convindria no seria una economia totalement pública ni privada, sinó mixta: un terç d'ocupació pública, un terç d'economia cooperativa, i un tercer d'economia privada. Això sí, aleshores els empresaris haurien de competir en bones condicions laborals per atreure bons treballadors, cosa que fins ara no passa.
Cordialment,
Xavier