xavierdiez |
dijous, 12 de novembre de 2009 | 07:38h
Benvolgut. En el meu post volia defensar la idea que l'educació no és clau per sortir de la crisi, perquè una millor educació no és garantia de res, tenint en compte els precedents. Això no vol dir que no s'hagi de millorar l'educació, cosa que he defensat sempre. El problema, i d'aquí ve la crítica central, que aquest àmbit no es defensa des d'una retòrica buida (la de sr. Cardús), sinó des de la lògica, des d'escoltar tots aquells que tenen una certa experiència en el tema, per exemple el professorat, i no des d'aquells que veuen l'educació com un filó de vedettisme polític i intel·lectual. Pel que fa a les economies de l'est, no acabo d'estar del tot d'acord amb tu. És cert que el centralisme econòmic no permetia un funcionament òptim, i que la falta d'iniciativa llastrava tot el desenvolupament industrial (a banda d'intústries ben contaminants). El problema és que la caiguda del mur comportà una colonització de les empreses europees i americanes que, simplement, van comprar (i privatitzar) les empreses per posteriorment destruir-les com a iniciativa per destruir la possible competència, i disposar així d'un mercat captiu (així funciona el capitalisme). Un exemple (que no és de l'est). La privatització d'Aerolínies Argentines per Ibèria els noranta. Primer es compra, mitjançant la corrupció menemista una companyia a un preu simbòlic. A continuació, es ven tots els seus avions, s'oblica a Aerolínies a llogar avions a una filial d'Ibèria, a preu d'or. Es buida la companyia. S'apugen tarifes. S'acomiaden treballadors. Finalment, quan les llagostes s'han menjat el camp, l'abandonen, i és l'estat qui ha de fer front a un endeutament brutal. Els resultats de l'operació, a qualsevol paradís fiscal. Per molt bona formació que tinguis, aquesta no et servirà de res amb unes regles del joc com les descrites. Cordialment,
En el meu post volia defensar la idea que l'educació no és clau per sortir de la crisi, perquè una millor educació no és garantia de res, tenint en compte els precedents. Això no vol dir que no s'hagi de millorar l'educació, cosa que he defensat sempre. El problema, i d'aquí ve la crítica central, que aquest àmbit no es defensa des d'una retòrica buida (la de sr. Cardús), sinó des de la lògica, des d'escoltar tots aquells que tenen una certa experiència en el tema, per exemple el professorat, i no des d'aquells que veuen l'educació com un filó de vedettisme polític i intel·lectual.
Pel que fa a les economies de l'est, no acabo d'estar del tot d'acord amb tu. És cert que el centralisme econòmic no permetia un funcionament òptim, i que la falta d'iniciativa llastrava tot el desenvolupament industrial (a banda d'intústries ben contaminants). El problema és que la caiguda del mur comportà una colonització de les empreses europees i americanes que, simplement, van comprar (i privatitzar) les empreses per posteriorment destruir-les com a iniciativa per destruir la possible competència, i disposar així d'un mercat captiu (així funciona el capitalisme). Un exemple (que no és de l'est). La privatització d'Aerolínies Argentines per Ibèria els noranta. Primer es compra, mitjançant la corrupció menemista una companyia a un preu simbòlic. A continuació, es ven tots els seus avions, s'oblica a Aerolínies a llogar avions a una filial d'Ibèria, a preu d'or. Es buida la companyia. S'apugen tarifes. S'acomiaden treballadors. Finalment, quan les llagostes s'han menjat el camp, l'abandonen, i és l'estat qui ha de fer front a un endeutament brutal. Els resultats de l'operació, a qualsevol paradís fiscal. Per molt bona formació que tinguis, aquesta no et servirà de res amb unes regles del joc com les descrites.
Cordialment,
Xavier