pau.comes |
dimarts, 10 de novembre de 2009 | 11:23h
Hola Xavier, crec que el problema de tot això és posar-se d'acord en "la prova del cotó de la voluntat independentista". I, pel que veig, queda lluny d'estar clar com l'aigua. Per a mi, es basa en dues condicions sine qua non: a) el compromís explícit i inequívoc de votar a favor de la independència al Parlament o en un referèndum (quan es donin les condicions de majoria), i b) anar creant les condicions per eixamplar la base social favorable a la independència fins a fer-la majoritària.
Pel que fa als partits, crec que Esquerra els compleix tots dos, la CUP també, el Reagrupament també, però CiU li fallen els dos: ni ha proclamat la independència tenint majoria, ni fa campanya per fer nous independentistes.
Un altre tema és el com: com es treballa per arribar a la majoria. Aquí és on discrepo de CUP i RCat: els primers, perquè exigeixen un compromís ideològic revolucionari molt minoritari en tot el món occidental, cosa que espanta més que atreure nous independentistes, i que té un sostre, com demostra el comportament electoral d'ICV, per exemple.
Reagrupament té un problema semblant: estaria bé si la majoria potencial ja hi fos, i només calgués radicalitzar-la (com podria ser al Québec o a Escòcia), però el nostre problema és que la majoria social potencial no hi és: tenim un 55% de castellanoparlants per un 35% de catalanoparlants i un 10% d'altres llengües. Si fem, com el Carretero, que la frontera entre "ells" i "nosaltres" passi per criteris ètnics, ho tenim molt fotut, perquè ells són majoria. Perquè la seva estratègia funcionés, caldria convertir-los en ètnicament catalans, i a sobre nacionalistes, cosa molt difícil, com saben els sociòlegs i historiadors.
La manera més ràpida seria que els que se senten espanyols, almenys no interfereixin, que no votin en contra. On sí que pot fer feina Reragrupament, en canvi, és en radicalitzar el votant de CiU, que ja és més o menys nacionalista català, però encara no és independentista (per culpa de CiU). Aquest és l'altre sector a treballar.
Pel que fa als partits, crec que Esquerra els compleix tots dos, la CUP també, el Reagrupament també, però CiU li fallen els dos: ni ha proclamat la independència tenint majoria, ni fa campanya per fer nous independentistes.
Un altre tema és el com: com es treballa per arribar a la majoria. Aquí és on discrepo de CUP i RCat: els primers, perquè exigeixen un compromís ideològic revolucionari molt minoritari en tot el món occidental, cosa que espanta més que atreure nous independentistes, i que té un sostre, com demostra el comportament electoral d'ICV, per exemple.
Reagrupament té un problema semblant: estaria bé si la majoria potencial ja hi fos, i només calgués radicalitzar-la (com podria ser al Québec o a Escòcia), però el nostre problema és que la majoria social potencial no hi és: tenim un 55% de castellanoparlants per un 35% de catalanoparlants i un 10% d'altres llengües. Si fem, com el Carretero, que la frontera entre "ells" i "nosaltres" passi per criteris ètnics, ho tenim molt fotut, perquè ells són majoria. Perquè la seva estratègia funcionés, caldria convertir-los en ètnicament catalans, i a sobre nacionalistes, cosa molt difícil, com saben els sociòlegs i historiadors.
La manera més ràpida seria que els que se senten espanyols, almenys no interfereixin, que no votin en contra. On sí que pot fer feina Reragrupament, en canvi, és en radicalitzar el votant de CiU, que ja és més o menys nacionalista català, però encara no és independentista (per culpa de CiU). Aquest és l'altre sector a treballar.