pau.comes |
dimarts, 10 de novembre de 2009 | 10:46h
Benvolgut Jaume, no confonguis les coses: jo parlava dels espanyols, tu parles del PSC-PSOE, que són coses molt diferents pel que fa a la independència del nostre país, que és el que m'interessa.
Per aconseguir la independència, cal una majoria social, ja sigui per fer una proclama al Parlament, ja sigui (encara més) per fer un referèndum nacional.
Si recordes el Québec, van perdre l'últim referèndum pels pèls, tot i tenir un 80% de població francòfona (la llengua primera és una de les variables que més bé es correlaciona amb el vot a favor o en contra de la independència).
Aquí tenim que un 55% és castellanoparlant, i només un 35% catalanoparlant (la resta, nouvinguts). Això explica perquè el PSC-PSOE guanya TOTES les votacions (espanyoles, municipals, europees, referèndums diversos), excepte les catalanes. No és ERC qui li dóna tant poder, són els espanyols que viuen a casa nostra.
Si volem capgirar aquesta situació, tenim poques opcions: a) fotre'ls fora, b) no fotre'ls fora, però no deixar-los votar, c) resignar-se a què votin, però desactivar-los, de manera que no facin guanyar el NO. Com que les opcions a) i b), a part d'antidemocràtiques i immorals, són impracticables, caldrà buscar la manera de desactivar-los (c).
Si ens fixem en el seu comportament electoral, són força abstencionistes, excepte si se senten amenaçats: per exemple, li van donar 790.000 vots a Montilla com a presidenciable de la Generalitat (perquè no s'hi jugaven gaire), però li van donar el doble de vots com a candidat a les espanyoles el 2004, per barrar el pas a Aznar.
I com es desactiven? Doncs, entre altres coses, treient-los la por a la independència, la por a què no els considerem tan catalans com nosaltres. Aquest ha estat un dels grans encerts d'ERC fent Montilla president (ep!, pensant amb el cap i no amb l'estómac): un partit independentista ha fet president de la Generalitat un home com ells, un nascut a Còrdova que segueix sentint-se espanyol. I no ha passat res. Això ha desmuntat dècades de discurs catastrofista dels sociates contra el moviment d'alliberament nacional, i era imprescindible (però no suficient) per a arribar a obtenir una majoria per la independència.
Per aconseguir la independència, cal una majoria social, ja sigui per fer una proclama al Parlament, ja sigui (encara més) per fer un referèndum nacional.
Si recordes el Québec, van perdre l'últim referèndum pels pèls, tot i tenir un 80% de població francòfona (la llengua primera és una de les variables que més bé es correlaciona amb el vot a favor o en contra de la independència).
Aquí tenim que un 55% és castellanoparlant, i només un 35% catalanoparlant (la resta, nouvinguts). Això explica perquè el PSC-PSOE guanya TOTES les votacions (espanyoles, municipals, europees, referèndums diversos), excepte les catalanes. No és ERC qui li dóna tant poder, són els espanyols que viuen a casa nostra.
Si volem capgirar aquesta situació, tenim poques opcions: a) fotre'ls fora, b) no fotre'ls fora, però no deixar-los votar, c) resignar-se a què votin, però desactivar-los, de manera que no facin guanyar el NO. Com que les opcions a) i b), a part d'antidemocràtiques i immorals, són impracticables, caldrà buscar la manera de desactivar-los (c).
Si ens fixem en el seu comportament electoral, són força abstencionistes, excepte si se senten amenaçats: per exemple, li van donar 790.000 vots a Montilla com a presidenciable de la Generalitat (perquè no s'hi jugaven gaire), però li van donar el doble de vots com a candidat a les espanyoles el 2004, per barrar el pas a Aznar.
I com es desactiven? Doncs, entre altres coses, treient-los la por a la independència, la por a què no els considerem tan catalans com nosaltres. Aquest ha estat un dels grans encerts d'ERC fent Montilla president (ep!, pensant amb el cap i no amb l'estómac): un partit independentista ha fet president de la Generalitat un home com ells, un nascut a Còrdova que segueix sentint-se espanyol. I no ha passat res. Això ha desmuntat dècades de discurs catastrofista dels sociates contra el moviment d'alliberament nacional, i era imprescindible (però no suficient) per a arribar a obtenir una majoria per la independència.