Marta Ruaix |
diumenge, 8 de novembre de 2009 | 13:42h
He llegit molt atentament el teu article, i sincerament comprenc molt bé el que vols transmetre´ns.Jo que visc a un lloc Venecia a on desde fá més de vint anys veig una cultura que mai havia vist avants i que tant criticava quant em va sorprendre els primers anys de la meva estada a Italia.T´explico: Jo aquí he vist un cult als morts i un respecte que fins i tot m´ímpresionava i em feia rábia el comportament que tenien cap els morts quant em semblava que tenian que tenir el meteix comportament quant estaven em els vius,dedicarsi, conversar em ells, acariciarlos,demostrarl-hi que eren importants per ells, etc etc. Em el pasar dels anys comprenc més aquesta mentalitat i procuro respectar.la més perque he pogut comprovar que la gent aqui es tancada, molt reservada el fet de no volguer ser invadents (mantindre les distancies per por a pasarse) els fá arrivar a no demostrar cap sentiment, tenen por d´ovrirse masa, de ser enredats o de que s´en aprofitin d´ells.tenen pors absurdes creume,peró he aprés a compendr´ls ancara que m´ha costat molt la veritat. Una cultura de manera déstimar que jo encara que no comparteixo prenc aixó només com a llicó de vida que ménsenya a pensar que que el mon de cada un es tan misterios i equilibrat que rés es normal ni anormal,l´ho que deía Einstein ''tot es relatiu'' que hi ha aqui a Venecia.Tenia la sensasió de que la gent feia per els morts el que no feien quant eren vius, anar cada dia a portar flors a un esser estimat que ja no hi era, que ja no existia no em semblava una manera per remediar l´índiferencia de aquelles persones estimades o no que ptien perque no trovaven ni tan sols la comprensió necesaría en determinats moments de la vida.Aqueste era la meva sensasió , l´ho que veia contrestava molt em l´ideia que jo tenia de la relació entre el comportament que hi ha dáver entre els vius i entre els vius i els morts.> ......La corrupció per desgracia no la podrem aboli mai perque el que es coneix com a qualitat o defecte que sia, dure per sempre.el coneixement de les coses comporte que qui creix prengui el cami que més li interesi i per tant es cada un de nosaltres que decidim si pendre aquell cami o un altre.L´ho important es que hi haigi una lluita continua per desmentalar tot el que no funciona o l´ho que no va ver per el respecte dún poble: que hi haigi sempre qui denuncia fets que creixen desviats del respecte que s´ha de tenir cap als altres com a persones i coses contruides per els homes.Com saps jo visc a Italia i aqui aixó está com molt normalitzat socialment perque no desapereix mai aquesta corrupció constant,i ha algu més, de tipos subterrani, es una manera de pensar bastant generalitzada que estic sagura la majoria no ha encara comprés del tot,el perqué es continúa per aquest camí ; el comportament dels politics i ciutadant en general té una llógica molt italiana. L´ho que em fá seguir aqui ''tranquillament'' es el pensament de que hi ha algú que lluita molt per abolir´ho (la corrupció, clar) ,i et dic la veritat son gent que s´exposent moltísim, que están amanac,ats de mort i viuen casi amagats ,controlats i sense vida familiar ni individual que valgui. Jo crec amb aquesta gent, i crec que em de apojar-los com pugem, només tinguent confianc,a em qui té els nasos de lluitar per alguna cosa tant onesta com es el informar i denunciar qui fá desfalcs o qui vol viure a les espatlles dels que tenen menys que ells. Jo admiro molta gent que a Italia a mort per el pobres i malaventurats ciutadants, i han demostrat que no tots estem podrits en aquest mont. Gracies Joan, i no et desmoralitcis masa per fets aillats que pasant cada cers periodes i a tot´arreu. Catalunya té una forte arrel de cultura civil i sap resoldre tot aixó molt bé, gracies els nostres ciutadants catalans llogicament, em sento molt orgollosa de Catalunya i creuma, s´ha d anar a fora per entendre-ho més, t´ho aseguro !! Fins aviat
Marta