Record que quan era petita compràvem moltes flors al mercat per fer els rams que duríem al cementiri: al de Sant Jordi, per al meu avi matern; al de Llucmajor per al patern; al d'Algaida per als besavis paterns...
La meva mare em feia triar un parell de flors que no posàvem a cap ram, i un cop al cementiri les deixàvem en algunes d'aquelles tombes que era evident que feia anys que no rebien cap visita i resàvem un parenostre pel difunt desconegut.
Tot i el recorregut per dur flors als nostres morts per diferents cementiris de Mallorca, encara ara en tenim -en tenc- un de pendent, Son Coletes, a Manacor, on se suposa que està enterrat el meu oncle avi Joan, assassinat pels falangistes l'any 36. He visitat la fossa comuna algun cop, per impuls, en passar-hi per davant de manera casual. Ho hauria de fer de manera premeditada, amb un ram, o com a mínim una d'aquelles flors que fa anys deixava als difunts oblidats.
La meva mare em feia triar un parell de flors que no posàvem a cap ram, i un cop al cementiri les deixàvem en algunes d'aquelles tombes que era evident que feia anys que no rebien cap visita i resàvem un parenostre pel difunt desconegut.
Tot i el recorregut per dur flors als nostres morts per diferents cementiris de Mallorca, encara ara en tenim -en tenc- un de pendent, Son Coletes, a Manacor, on se suposa que està enterrat el meu oncle avi Joan, assassinat pels falangistes l'any 36. He visitat la fossa comuna algun cop, per impuls, en passar-hi per davant de manera casual. Ho hauria de fer de manera premeditada, amb un ram, o com a mínim una d'aquelles flors que fa anys deixava als difunts oblidats.