Tinc la sort que el cementeri on reposen tots els meus, és en un petit poble prop de Tàrrega, on ara resideixo. I dic, tinc la gran sort, perquè em sento identificada totalment amb les teves paraules, en com ho descrius. Al ser tant petit, no dona gens la sensació de solitud, abans al contrari. La calma que s’hi respira, aporta una sensació de pau i acollida que permet alhora poder-hi anar perfectament amb nens sense que això els produeixi cap mena d’angoixa. La mort, és una part mateixa de la vida, i crec que és important de poder-ne parlar i no deixar-la de banda recordar-nos d’ella i dels nostres difunts un cop l’any (també n’hi ha que ni això). Mentre duem al cor aquells a qui hem estimat, mai no moriran del tot, ni nosaltres tampoc.
Tinc la sort que el cementeri on reposen tots els meus, és en un petit poble prop de Tàrrega, on ara resideixo. I dic, tinc la gran sort, perquè em sento identificada totalment amb les teves paraules, en com ho descrius.
Al ser tant petit, no dona gens la sensació de solitud, abans al contrari. La calma que s’hi respira, aporta una sensació de pau i acollida que permet alhora poder-hi anar perfectament amb nens sense que això els produeixi cap mena d’angoixa. La mort, és una part mateixa de la vida, i crec que és important de poder-ne parlar i no deixar-la de banda recordar-nos d’ella i dels nostres difunts un cop l’any (també n’hi ha que ni això). Mentre duem al cor aquells a qui hem estimat, mai no moriran del tot, ni nosaltres tampoc.