Josep M. Pons |
dimarts, 3 de novembre de 2009 | 21:21h
Avui el President Pujol ha tornat del Marroc. Ja l'hem sentit. Trist, dolgut, no s'ho pot creure de persones que tant van fer per a Catalunya quan treballàven amb ell a la Generalitat intentant trobar la menera de tirar endavant el dia a dia. Quants desenganys, els d'aquells moments, en veure com altres catalans com ells, gent d'aquí, els posaven tants pals a les rodes com podien, com si aquella Catalunya que s'intentava construir del no rés, no tingués d'ésser igualment vàlida per a ells i els seus fills. Com si els Cap's i els hospitals que es van anar repartint per tot el territori no fóssin cosa de tots per a tots. Galdós el paper d'en Lluch, en oposar-se a aquella mena de concert económic que en Alavedra lluitava per aconseguir. També quan essent ministre de sanitat ens va negar el trapàs, que finalment ens va donar el denostat Aznar només accedint a donar-nos els mateixos diners que per la cosa es gastava a Madrid Comunitat. No estic bastint cap tallafocs. Si Alavedra i Prenafeta son culpables d'alguna cosa ja es demostrarà i en rebràn el càstic que s'hauran merescut, que ja han començat a rebre com hem vist tots en directe. Saül, crec que fas bé d'adreçar als teus lectors cap les memòries de Pujol, més que res per obrir els ulls als que neguen que es fés res i també per denunciar als que van ser els culpables que ens quedéssim curts en moltes coses. Encara que siguin hores tristes pels que haviem compartit moltes estones, molts anhels, il.lusions i ganes de bastir dignament un país, el que ara està passant no ens ha de fer perdre cap il.lusió, ja que cada dia estem més aprop del moment en que la nostra senyera podrà onejar junt amb la europea a Palau. Com qualsevol país normal.
No estic bastint cap tallafocs. Si Alavedra i Prenafeta son culpables d'alguna cosa ja es demostrarà i en rebràn el càstic que s'hauran merescut, que ja han començat a rebre com hem vist tots en directe.
Saül, crec que fas bé d'adreçar als teus lectors cap les memòries de Pujol, més que res per obrir els ulls als que neguen que es fés res i també per denunciar als que van ser els culpables que ens quedéssim curts en moltes coses.
Encara que siguin hores tristes pels que haviem compartit moltes estones, molts anhels, il.lusions i ganes de bastir dignament un país, el que ara està passant no ens ha de fer perdre cap il.lusió, ja que cada dia estem més aprop del moment en que la nostra senyera podrà onejar junt amb la europea a Palau. Com qualsevol país normal.