Una proposta molt encertada, Adam. Pero m'ha fet molta gracia aquesta "quasi" perifrasi: "les pageses de la plasa" (perdona que no tinc caracters llatins al teclat). Es un record d'infancia, de sentir-ho a dir a casa i de ser un una imatge prototipica d'un pais que, lentament, se'ns escola entre les mans. Aquestes dones (i homes) de fora els recintes dels mercats, normalment asseguts en cadires i amb una caixa de fusta com a unic taullel. I que venen coses "rarissimes" que molts ja no saben perque deuen servir: farigola, sajolida... i bolets, i carabasses i tomates bonisssimes. Les pageses de la plasa !
felicitats pel bloc!