El que jo veig per aquí
mamoya2 |
diumenge, 1 de novembre de 2009 | 17:29h
Parlar bé s'ha convertit en una feina molt difícil. Hi ha entrebancs considerables. Per exemple, aquí a Mallorca, molts de joves no parlen ja el català de Mallorca, sinò un català que vol ser estàndard però que jo no sé si ho és. A nosaltes -tenc 56 anys- se'ns pot identificar com a mallorquins en sentir-nos parlar. Ara bé, en l'ensenyança a les escoles es fa una mescla difícil de païr, i després al carrer hi ha un bot entre ells (els joves, els que han après el català a l'escola...i davant el televisor) i nosaltres, els que l'aprenguérem la fonètica dels nostres padrins. Jo no sé si això és un problema o no ho és, no som filòleg, però no sé si l'ensenyança es fa bé. És a dir: no sé si per a la pervivència de la llengua es fa el més convenient. I és clar que he de simplificar per força i que se n'hauria de parlar en profunditat. Salutacions cordials
