Per una nació catalana independent, republicana i prospera
-->
old grandmother
albert tost i bargallo |
dissabte, 31 d'octubre de 2009 | 14:29h
Bé Manel, no hi ha dubte que el teu gest, escrivint en el teu blog parlant de la padrina, ha servit per connectarnos uns quants cosins. Deixo a les teves mans , perque encara que sigui desde la distància, consegueixis una via online on tots podem estar connectats. Jo d´aquest mòn no en tinc massa idea, per lo que em deixaré guiar. Respecte a la padrina, dir-vos que jo vaig viure els darrers moments de la seva vida, si bé físicament no era com la recordàvem, agafar-li la mà i tancar els ulls et feia venir al cap molts de records,i em va agradar la sensació d´acompanyarla en el seus darrers batecs. Quan la mare , em va trucar el dimecres 22 sobre les 12 del migdia, i em va dir "Albert que la padrina no està gaire bé", no ho vaig dubtar, vaig marxar de la feina i tot passant per Barcelona a recollir la mare, varem anar pitant cap a Salou. Allà estava la padrina, amb els ulls clucs, però amb una força respirant que ens va fer pensar a tots, que una vegada més se´n sortiria. No va ser així, a les 2.45 de la matinada ens va trucar la tieta Montse i ens va comunicar el que a un no li agrada sentir mai. En 20 minuts erem allà, fent companyia a la pobre tieta, que s´havia quedat sola fent vetlla. Vaig pujar un altre cop a l´habitació i allà estava la padrina, com unes hores abans, en la mateixa posició, però sense la força del seu respirar. Li vaig agafar la mà per últim cop, li vaig dir unes paraules que me les guardo per mí, i la resta d´esdeveniments posteriors ja els sabeu. També m´agradaria destacar la gran afluència de gent tant al tanatori com a l´esglèsia, va ser espectacular, parlaria de més de 200 persones, totes volen donar l´ultim adèu a la padrina. Un cop acabada la missa, tothom parlant etc, i pasada una bona estona, li dic al meu germà, I la padrina?, resulta que xerrant, xerrant, la pobra se l´havien endut sola al cementiri sense cap membre de la familia, i tot d´una ja ens teniu a la Sònia,en Francesc i a mi corrent pel poble direcció al cementiri. Varem arribar i efectivament estaven enterrant la padrina soleta, però després ja va anar venint la resta de la família. Doncs vinga que vagi bé. I a veure si seguim en contacte, difícil en aquest "temps moderns" que ja ens va avançar en Chaplin.
Respecte a la padrina, dir-vos que jo vaig viure els darrers moments de la seva vida, si bé físicament no era com la recordàvem, agafar-li la mà i tancar els ulls et feia venir al cap molts de records,i em va agradar la sensació d´acompanyarla en el seus darrers batecs. Quan la mare , em va trucar el dimecres 22 sobre les 12 del migdia, i em va dir "Albert que la padrina no està gaire bé", no ho vaig dubtar, vaig marxar de la feina i tot passant per Barcelona a recollir la mare, varem anar pitant cap a Salou. Allà estava la padrina, amb els ulls clucs, però amb una força respirant que ens va fer pensar a tots, que una vegada més se´n sortiria. No va ser així, a les 2.45 de la matinada ens va trucar la tieta Montse i ens va comunicar el que a un no li agrada sentir mai. En 20 minuts erem allà, fent companyia a la pobre tieta, que s´havia quedat sola fent vetlla. Vaig pujar un altre cop a l´habitació i allà estava la padrina, com unes hores abans, en la mateixa posició, però sense la força del seu respirar. Li vaig agafar la mà per últim cop, li vaig dir unes paraules que me les guardo per mí, i la resta d´esdeveniments posteriors ja els sabeu.
També m´agradaria destacar la gran afluència de gent tant al tanatori com a l´esglèsia, va ser espectacular, parlaria de més de 200 persones, totes volen donar l´ultim adèu a la padrina.
Un cop acabada la missa, tothom parlant etc, i pasada una bona estona, li dic al meu germà, I la padrina?, resulta que xerrant, xerrant, la pobra se l´havien endut sola al cementiri sense cap membre de la familia, i tot d´una ja ens teniu a la Sònia,en Francesc i a mi corrent pel poble direcció al cementiri. Varem arribar i efectivament estaven enterrant la padrina soleta, però després ja va anar venint la resta de la família.
Doncs vinga que vagi bé. I a veure si seguim en contacte, difícil en aquest "temps moderns" que ja ens va avançar en Chaplin.