Per una nació catalana independent, republicana i prospera
-->
Gràcies
Maria Blanco |
dimarts, 27 d'octubre de 2009 | 14:30h
Hola Padrinet!!!! He llegit el teu homenatge i la veritat és que m'ha fet emocionar bastant. Crec que tots recordarem a la Padrina de veritat, no la dels darrers 10 o 15 anys. Em va agradar la paraula que va utilitzar el capellà del funeral per descriure-la. Simplement era una persona amb coratge, i així la recordarem, almenys jo. Pel que fa a les vivèncie que expliques, m'ha encantat saber molts detalls que desconeixia i notar, que tots els cosins en guardem un molt bon record d'aquella época en que ens ajuntavem tots al "xalet" i jugàvem sense parar. La padrina sortia enfadada perqué tenia por que li trenquèssim el florscent de l'entrada d'una pilotada! Quins crits que ens fotia!!! Els estius a la fresca, amb aquelles hamaques plegables esteses a l'entrada i tots els tiets fent-la petar, jo com que era una cotilleta sempre que quedava allà a escoltar. Els banys a la micro piscina plena de capgrossos, el jardí, l'hort, els pollets... quins records més entranyables. Per últim agrair-te el record que has tingut pel meu germà. Som una família a la que no li agrada mostrar els sentiments que ens fan mal, segurament és l'emprempta Bargalló-Escoda. Aquesta és l'altra banda del coratge que ens va impregnar la Padrina a tots. Una abraçada!!!
He llegit el teu homenatge i la veritat és que m'ha fet emocionar bastant. Crec que tots recordarem a la Padrina de veritat, no la dels darrers 10 o 15 anys. Em va agradar la paraula que va utilitzar el capellà del funeral per descriure-la. Simplement era una persona amb coratge, i així la recordarem, almenys jo.
Pel que fa a les vivèncie que expliques, m'ha encantat saber molts detalls que desconeixia i notar, que tots els cosins en guardem un molt bon record d'aquella época en que ens ajuntavem tots al "xalet" i jugàvem sense parar. La padrina sortia enfadada perqué tenia por que li trenquèssim el florscent de l'entrada d'una pilotada! Quins crits que ens fotia!!! Els estius a la fresca, amb aquelles hamaques plegables esteses a l'entrada i tots els tiets fent-la petar, jo com que era una cotilleta sempre que quedava allà a escoltar. Els banys a la micro piscina plena de capgrossos, el jardí, l'hort, els pollets... quins records més entranyables.
Per últim agrair-te el record que has tingut pel meu germà. Som una família a la que no li agrada mostrar els sentiments que ens fan mal, segurament és l'emprempta Bargalló-Escoda. Aquesta és l'altra banda del coratge que ens va impregnar la Padrina a tots.
Una abraçada!!!