Per una nació catalana independent, republicana i prospera
-->
La mort de la Padrina
Maria Pagès Bargalló |
dilluns, 26 d'octubre de 2009 | 15:40h
Hola Manel,
Després de llegir el teu escrit, tinc un munt de coses al cap que voldria dir...! Però miraré d'endreçar-les i sintetitzar-les una mica...
En primer lloc, m'ha agradat molt el teu homenatge, i m'ha sorprès saber que desconeixia alguns detalls de la vida dels nostres Padrins... Gràcies per deixar-ne constància!
Després, m'agradaria puntualitzar una petita dada, però que és de gran rellevància, almenys per a les filles de la Padrina: Els seus darrers mesos de vida no va estar en cap residència, sinó en un Centre Sòcio-Sanitari, on cada dia del món alguna de les seves filles s'ho combinava per anar-li a donar el menjar. No em vull extendre més en aquesta dada, però considero important desatcar-la.
Per un altre costat, m'agradaria aprofitar el teu blog per també expresar la gran admiració que personalment li tenia i que sempre li tindré. Per mi va ser una persona especial, única, i per la que sempre sentiré una profunda estimació!
Finalment, i perquè d'alguna manera també en quedi constància, m'agradaria (i així ho faig) transcriure l'escrit que vaig llegir a l'església de Mont-Roig en l'enterrament de la Padrina el passat divendres 23 d'octubre:
"Els cosins volíem dir unes paraules per recordar el que ha estat per nosaltres la nostra àvia, la Padrina Maria.
Acostuma a ser difícil parlar de sentiments, i molt més en moments com aquests, però en tot cas no volíem acomiadar-nos de la Padrina sense dedicar-li unes breus paraules d'agraïment i record.
Mai va tenir un no per resposta, si calia movia cel i terra per ajudar-te, sempre tenia la porta oberta per nosaltres, fos l'hora que fos; era valenta, forta: una dona de caràcter.
La seva persona ens va marcar molt. Ha sigut un referent en les nostres vides i la durem sempre al cor.
Hola Manel,
Després de llegir el teu escrit, tinc un munt de coses al cap que voldria dir...! Però miraré d'endreçar-les i sintetitzar-les una mica...
En primer lloc, m'ha agradat molt el teu homenatge, i m'ha sorprès saber que desconeixia alguns detalls de la vida dels nostres Padrins... Gràcies per deixar-ne constància!
Després, m'agradaria puntualitzar una petita dada, però que és de gran rellevància, almenys per a les filles de la Padrina: Els seus darrers mesos de vida no va estar en cap residència, sinó en un Centre Sòcio-Sanitari, on cada dia del món alguna de les seves filles s'ho combinava per anar-li a donar el menjar. No em vull extendre més en aquesta dada, però considero important desatcar-la.
Per un altre costat, m'agradaria aprofitar el teu blog per també expresar la gran admiració que personalment li tenia i que sempre li tindré. Per mi va ser una persona especial, única, i per la que sempre sentiré una profunda estimació!
Finalment, i perquè d'alguna manera també en quedi constància, m'agradaria (i així ho faig) transcriure l'escrit que vaig llegir a l'església de Mont-Roig en l'enterrament de la Padrina el passat divendres 23 d'octubre:
"Els cosins volíem dir unes paraules per recordar el que ha estat per nosaltres la nostra àvia, la Padrina Maria.
Acostuma a ser difícil parlar de sentiments, i molt més en moments com aquests, però en tot cas no volíem acomiadar-nos de la Padrina sense dedicar-li unes breus paraules d'agraïment i record.
Mai va tenir un no per resposta, si calia movia cel i terra per ajudar-te, sempre tenia la porta oberta per nosaltres, fos l'hora que fos; era valenta, forta: una dona de caràcter.
La seva persona ens va marcar molt. Ha sigut un referent en les nostres vides i la durem sempre al cor.
GRÀCIES PER TOT, PADRINA"