Toni Pobla |
diumenge, 25 d'octubre de 2009 | 20:52h
Sóc un "ésser humà" que l'altre dia passejava per València i un descervellats em pegaren per creure en els països catalans. (jo crec que ho feren perquè parlava distint a ells i això no els degué fer gràcia)No sabia com agafar-m'ho... però ara ja sé que fou culpa meua perquè sóc un radical que no dubte de la història. M'he adonat que el meu pensament no està en una posició intermitja (com els que dubten de tot, i tot s'ho qüestionen). Sobretot si no els agrada el que pensen els altres, i per això entren en els blogs aliens a "confrontar postures" (perquè Calinca entra per aquesta raó, ho tinc clar. Només vol debatre dir la seua) i que el meu pensament (pueril, òbviament) m'acosta a no reconéixer la "realitat existent" que és el punt de partida veritable. Compatriotes valencianocatalansmallorquins !membres d'un país imaginari! feu el favor de desterrar la destral de guerra (ni que siga por injusto derecho de conquista) i esdevingueu una mena de relativistes històrics, culturals i nacionals. El nou camí ja s'ha engegat. El mesies ha vingut! Llarga vida!
Compatriotes valencianocatalansmallorquins !membres d'un país imaginari! feu el favor de desterrar la destral de guerra (ni que siga por injusto derecho de conquista) i esdevingueu una mena de relativistes històrics, culturals i nacionals. El nou camí ja s'ha engegat. El mesies ha vingut!
Llarga vida!