M'imaginava que abans o després sorgiria algun individu com este, autoqualificat com a "u que sap" i que vindria amb la retafila habitual d'insults i brofegades ('feixista', 'pallasso', etc.). Sóc lector habitual d'este blog i vinc obervant que els debats solen incloure (o concloure amb) este tipus d'actuació esperpéntica. La diferència entre Cucarella i "u que sap" és que el primer escriu amb més estil, mentre que "u que sap" escriu com un xiquet de quinze anys. En el fons, però, tenen les mateixes conviccions puerils. Podria passar de "u que sap" però no ho faré. Vaig a comentar algunes de les seues repetitives brofegades, a vore si és capaç d'adonar-se que no sap tant com creu saber.
Diu que amb Jaume I arriba la 'nostra cultura'. ¿El que hi havia abans no era cultura? ¿Què és exactament el que arrriba amb Jaume I? ¿La 'cultura catalana'? ¿O una barreja de 'cultures' o 'llengües' que, unides amb el que ja hi havia, formen el que teneim ara? ¿Quin és el mecanisme lògic que fa reduir a exclusivament o primordialment 'català' este conglomerat que éstà en l'origen dels valencians? ¿Què fem amb els darrers segles d'incorporació a Espanya? ¿Els neguem? ¿Els ignorem? ¿No tenen sentit? ¿No són part de la història? ¿Cal revertir la història, reinventar-la, fer un viatge en el temps per a canviar allò que no ens agrada? ¿No és tot açò propi de mentalitats infantils o allunyades de la realitat? Davant de la irrealitat del seu projecte polític l'única opció que li queda és la de l'insult o el victimisme. ¿Vol que algú es prenga en serio les seues propostes? ¿Té algun interés real en construir alguna cosa que puga tenir un ressò en la societat, o simplement s'ha construit una espècie de talaia absurda des de la qual poder insultar i riure's de tot el món, simplement perquè això li proporciona certa felicitat? Vosté no em fa pena ni gràcia, simplement pertany a un tipus d'ideologia residual que, juntament al d'altres individus amb propostes irreals, no ca a cap lloc, ni vol anar a cap lloc ni té capacitat d'avançar en cap sentit.
Quant al terme 'cultura', té vosté una manera molt peculiar d'utilitzar-lo. Diu que defenc la 'cultura occitana' però no sé on ha llegit això. Jo defenc la llengua occitana, i també la valenciana. Defendre 'cultures' és una postura que no va amb mi, perquè el terme 'cultura' està tan carregat d'ideologia que el fa quasi inútil. ¿Cultura occitana? Quan he viatjat per eixes terres el que he comprovat, a primer cop de vista, és que el que hi ha per allí és, en realitat, igual que en les nostres terres, allò que podríem denominar 'cultura mediterrània'. Però vaja, ni tan sols en eixe cas parlaria de 'cultura'. ¿Què és per a vosté una 'cultura'? En la seua visió de la cutura 'catalano-valenciana' ha seleccionat els trets que millor li van, els ha potenciat, els ha posat l'etiqueta de 'acceptables' i els utilitza com a tret distintiu. M'importen poc els trets distintius, o m'importen el mateix que els trets no-distintius, que són molts més. Això sí, vosté no vol vore això. En la seua limitada visió del món només val el que vosté vol que valga. La resta, segons vosté, és un error. Viure en una realitat que és un error només afecta a persones que viuen en una determinada paranoia política com és la seua.
Fronteres: ¿Vosté sap llegir? ¿Vosté escolta abans d'insultar? He dit que m'agraden els projectes que aspiren a eliminar fronteres.
Segons la seua maniquea manera de vore el món, un valencià que no es considera 'català' o dels 'Països Catalans' passa a convertir-se en 'espanyolista'. En l'anterior comentari he fet una descripció exacta del que pense sobre la idea de 'Països Catalans', que considere una mera fantasia pueril. ¿Quina és l'alternativa? Jugar amb el que hi ha, i ¿Què és el que hi ha? Una situació social i lingüística complexa que naix, sobretot, de dos tradicions que es sobreposen per damunt d'un substrat comú. Per una banda, l'arribada dels conqueridors cristians, que van establir un status quo que va durar uns pocs segles; per altra banda, la inclusió progressiva de València en Espanya, un procés que dura ja més segles que els de la idealitzada 'independència' i que té, lògicament, les seues conseqüències. I estes conseqüències són la realitat que tenim ara. Són la REALITAT. És a dir, hi ha persones reals que parlen valencià en les nostres terres i persones reals que parlen castellà. Hi ha una 'cultura' complexa i una convivència de llengües. Els polítics han de jugar amb això, i no amb fantasies o ideals de perfecció. Estàvem en la Corona d'Aragó, estem en Espanya (i en Europa). Tots els elements històrics tenen valor. No hi ha uns més importants que altres, ni hi ha una 'cultura' sotmesa per una 'altra'. La irrealitat d'alguns, per exemple vosté, els porta a oblidar-se que conceptes com 'cultura' són flexibles, evolucionen, no són els monòlits semi-sagrats que vostés propugnen. ¿Tabalet i dolçaina? ¿Pilota valenciana? ¿Què volque li diga? Es juga a pilota a mà pràcticament a tota Espanya i a altres països, es toca la dolçaina, o instruments similars, a altres llocs. La gent no va per ahí vestida amb saragüeis. La gent té altres prioritats, vivim en el segle XXI, som conseqüència de moltíssimes coses i possiblement estem perdent el temps en debats puerils. De tota manera, a pesar dels insults, preferisc escoltar diferents punts de vista. Vull escoltar, fins i tot, als que no saben escoltar.
Diu que amb Jaume I arriba la 'nostra cultura'. ¿El que hi havia abans no era cultura? ¿Què és exactament el que arrriba amb Jaume I? ¿La 'cultura catalana'? ¿O una barreja de 'cultures' o 'llengües' que, unides amb el que ja hi havia, formen el que teneim ara? ¿Quin és el mecanisme lògic que fa reduir a exclusivament o primordialment 'català' este conglomerat que éstà en l'origen dels valencians? ¿Què fem amb els darrers segles d'incorporació a Espanya? ¿Els neguem? ¿Els ignorem? ¿No tenen sentit? ¿No són part de la història? ¿Cal revertir la història, reinventar-la, fer un viatge en el temps per a canviar allò que no ens agrada? ¿No és tot açò propi de mentalitats infantils o allunyades de la realitat? Davant de la irrealitat del seu projecte polític l'única opció que li queda és la de l'insult o el victimisme. ¿Vol que algú es prenga en serio les seues propostes? ¿Té algun interés real en construir alguna cosa que puga tenir un ressò en la societat, o simplement s'ha construit una espècie de talaia absurda des de la qual poder insultar i riure's de tot el món, simplement perquè això li proporciona certa felicitat? Vosté no em fa pena ni gràcia, simplement pertany a un tipus d'ideologia residual que, juntament al d'altres individus amb propostes irreals, no ca a cap lloc, ni vol anar a cap lloc ni té capacitat d'avançar en cap sentit.
Quant al terme 'cultura', té vosté una manera molt peculiar d'utilitzar-lo. Diu que defenc la 'cultura occitana' però no sé on ha llegit això. Jo defenc la llengua occitana, i també la valenciana. Defendre 'cultures' és una postura que no va amb mi, perquè el terme 'cultura' està tan carregat d'ideologia que el fa quasi inútil. ¿Cultura occitana? Quan he viatjat per eixes terres el que he comprovat, a primer cop de vista, és que el que hi ha per allí és, en realitat, igual que en les nostres terres, allò que podríem denominar 'cultura mediterrània'. Però vaja, ni tan sols en eixe cas parlaria de 'cultura'. ¿Què és per a vosté una 'cultura'? En la seua visió de la cutura 'catalano-valenciana' ha seleccionat els trets que millor li van, els ha potenciat, els ha posat l'etiqueta de 'acceptables' i els utilitza com a tret distintiu. M'importen poc els trets distintius, o m'importen el mateix que els trets no-distintius, que són molts més. Això sí, vosté no vol vore això. En la seua limitada visió del món només val el que vosté vol que valga. La resta, segons vosté, és un error. Viure en una realitat que és un error només afecta a persones que viuen en una determinada paranoia política com és la seua.
Fronteres: ¿Vosté sap llegir? ¿Vosté escolta abans d'insultar? He dit que m'agraden els projectes que aspiren a eliminar fronteres.
Segons la seua maniquea manera de vore el món, un valencià que no es considera 'català' o dels 'Països Catalans' passa a convertir-se en 'espanyolista'. En l'anterior comentari he fet una descripció exacta del que pense sobre la idea de 'Països Catalans', que considere una mera fantasia pueril. ¿Quina és l'alternativa? Jugar amb el que hi ha, i ¿Què és el que hi ha? Una situació social i lingüística complexa que naix, sobretot, de dos tradicions que es sobreposen per damunt d'un substrat comú. Per una banda, l'arribada dels conqueridors cristians, que van establir un status quo que va durar uns pocs segles; per altra banda, la inclusió progressiva de València en Espanya, un procés que dura ja més segles que els de la idealitzada 'independència' i que té, lògicament, les seues conseqüències. I estes conseqüències són la realitat que tenim ara. Són la REALITAT. És a dir, hi ha persones reals que parlen valencià en les nostres terres i persones reals que parlen castellà. Hi ha una 'cultura' complexa i una convivència de llengües. Els polítics han de jugar amb això, i no amb fantasies o ideals de perfecció. Estàvem en la Corona d'Aragó, estem en Espanya (i en Europa). Tots els elements històrics tenen valor. No hi ha uns més importants que altres, ni hi ha una 'cultura' sotmesa per una 'altra'. La irrealitat d'alguns, per exemple vosté, els porta a oblidar-se que conceptes com 'cultura' són flexibles, evolucionen, no són els monòlits semi-sagrats que vostés propugnen. ¿Tabalet i dolçaina? ¿Pilota valenciana? ¿Què volque li diga? Es juga a pilota a mà pràcticament a tota Espanya i a altres països, es toca la dolçaina, o instruments similars, a altres llocs. La gent no va per ahí vestida amb saragüeis. La gent té altres prioritats, vivim en el segle XXI, som conseqüència de moltíssimes coses i possiblement estem perdent el temps en debats puerils. De tota manera, a pesar dels insults, preferisc escoltar diferents punts de vista. Vull escoltar, fins i tot, als que no saben escoltar.