El Sr Cucarella s'ha definit com a 'valencià dels Països Catalans i
d'esquerres'. Jo no m'he definit de cap manera, entre altres coses
perquè no sé molt bé com fer-ho. ¿Fa falta tenir una identitat
determinada? Ja se sap allò de la cançó: "el vostre país vol viure
sense perdre la identitat" o allò de "qui perd els orígens perd la
identitat". Jo crec que perdre la identitat, o dubtar d'ella, no està
del tot malament. Distanciar-se de la suposada 'identitat' per
adonar-se que, potser, no hi ha per a tant.
Políticament, no em convencen els projectes que postulen noves fronteres; m'atrauen els que aspiren a eliminar fronteres.
El projecte polític dels Països Catalans és merament irreal. No només
això, és una fantasia basada en una lectura pueril de la història. Els
defensors d'esta fantasia se la prenen com un dogma, de manera que quan
detecten a algú que comença a pensar d'una altra manera, immediatament
l'insulten o el consideren un traidor. El Sr Cucarella ha utilitzat
l'insult per a referir-se a Joan Francesc Mira i altres persones que
més o menys intenten una via intermèdia. La idea dels Països Catalans, com deia, és
un dogma de fe, no una postura política. Una postura política té a vore
amb el sentit comú i la realitat. Per a mi un polític és (en teoria)
aquell que escolta els seus conciutadans, no
algú que proposa somnis fantasiosos o creu saber el destí de la pàtria
o, el que és pitjor, aspira a conduir els seus conciutadans cap a una
realitat màgica, i suposadament 'millor' o més 'pura'. El Sr Cucarella
parla de 'blaverisme ilustrat', rient-se de les terceres vies i
solucions intermèdies, però en realitat es riu de totes les vies
possibles perquè el que proposa és irreal.
No sé quin serà el futur de la política valenciana però sí crec que hi
ha alguna mena de camí pel qual diverses maneres de vore el món o
entendre les identitats poden confluir. Sempre quedaran els blavers a
ultrança i els catalanistes acèrrims, però més com a figura decorativa
o nota pintoresca. Llevats els extrems, queda una població que rep la
influència de tots dos bàndols. Durant molt de temps ens hem preocupat
per deixar patents les aberracions que es defensaven des del bàndol
blaver. Va sent hora que es posen de manifest les aberracions dels
catalanistes, començant per la idea de 'Països Catalans'. Jo diria que
el procés ja està en marxa, i pot donar els seus fruits.
Tornant al comentari de Victorià, voldria destacar una de les seues
frases: "els valencians tenim més coses en comú amb els nostres veïns
de dalt, què no amb els de ponent". Jo li preguntaria: ¿quina mena de
trascendència haurien de tindre, segons vosté, eixes 'coses en comú'?
¿Per què les coses en comú amb els catalans són més importants que les
coses en comú amb els no-catalans? ¿Per què la invasió de Jaume I és
millor que altres invasions? ¿Per què el 'poble valencià' ha de tenir
una 'data de fundació'? ¿Per què entre la infinitud d'elements que
determinen la història d'un territori hi ha qui s'empenya en triar
només aquells que li serveixen per justificar determinades postures?
d'esquerres'. Jo no m'he definit de cap manera, entre altres coses
perquè no sé molt bé com fer-ho. ¿Fa falta tenir una identitat
determinada? Ja se sap allò de la cançó: "el vostre país vol viure
sense perdre la identitat" o allò de "qui perd els orígens perd la
identitat". Jo crec que perdre la identitat, o dubtar d'ella, no està
del tot malament. Distanciar-se de la suposada 'identitat' per
adonar-se que, potser, no hi ha per a tant.
Políticament, no em convencen els projectes que postulen noves fronteres; m'atrauen els que aspiren a eliminar fronteres.
El projecte polític dels Països Catalans és merament irreal. No només
això, és una fantasia basada en una lectura pueril de la història. Els
defensors d'esta fantasia se la prenen com un dogma, de manera que quan
detecten a algú que comença a pensar d'una altra manera, immediatament
l'insulten o el consideren un traidor. El Sr Cucarella ha utilitzat
l'insult per a referir-se a Joan Francesc Mira i altres persones que
més o menys intenten una via intermèdia. La idea dels Països Catalans, com deia, és
un dogma de fe, no una postura política. Una postura política té a vore
amb el sentit comú i la realitat. Per a mi un polític és (en teoria)
aquell que escolta els seus conciutadans, no
algú que proposa somnis fantasiosos o creu saber el destí de la pàtria
o, el que és pitjor, aspira a conduir els seus conciutadans cap a una
realitat màgica, i suposadament 'millor' o més 'pura'. El Sr Cucarella
parla de 'blaverisme ilustrat', rient-se de les terceres vies i
solucions intermèdies, però en realitat es riu de totes les vies
possibles perquè el que proposa és irreal.
No sé quin serà el futur de la política valenciana però sí crec que hi
ha alguna mena de camí pel qual diverses maneres de vore el món o
entendre les identitats poden confluir. Sempre quedaran els blavers a
ultrança i els catalanistes acèrrims, però més com a figura decorativa
o nota pintoresca. Llevats els extrems, queda una població que rep la
influència de tots dos bàndols. Durant molt de temps ens hem preocupat
per deixar patents les aberracions que es defensaven des del bàndol
blaver. Va sent hora que es posen de manifest les aberracions dels
catalanistes, començant per la idea de 'Països Catalans'. Jo diria que
el procés ja està en marxa, i pot donar els seus fruits.
Tornant al comentari de Victorià, voldria destacar una de les seues
frases: "els valencians tenim més coses en comú amb els nostres veïns
de dalt, què no amb els de ponent". Jo li preguntaria: ¿quina mena de
trascendència haurien de tindre, segons vosté, eixes 'coses en comú'?
¿Per què les coses en comú amb els catalans són més importants que les
coses en comú amb els no-catalans? ¿Per què la invasió de Jaume I és
millor que altres invasions? ¿Per què el 'poble valencià' ha de tenir
una 'data de fundació'? ¿Per què entre la infinitud d'elements que
determinen la història d'un territori hi ha qui s'empenya en triar
només aquells que li serveixen per justificar determinades postures?