Gent del carrer d'aquests llocs segurament no gaire però estem parlant d'enquestes fetes a Catalunya i a catalans. De totes maneres, sempre es pregunten dues coses: si el coneixen primer i, si el coneixen, com el valoren. Ningú no valora algú que no coneix.
Les enquestes les paguen dues menes de gent: els que volen conèixer la realitat (i aleshores no són públiques) i els qui estan en el negoci de crear realitat, és a dir, polítics, periodistes, gabinets de comunicació, etc., que sempre els cal tenir a mà el que diu la gent ... per a que la gent tingui clar el que es pensa normalment.
I això de la cuina és una expressió que té sentit aplicar quan la informació que s'obté d'una enquesta no satisfà el que es vol saber i cal un procediment per obtenir el que es vol saber a partir del que hi ha. Si quan es fa una enquesta d'intenció de vot, n'hi ha que no et diuen que votaran però aniran a votar, n'hi ha que diuen que votaran i no ho faran i n'hi ha que no et diuen res de res i ves a saber, donar intenció de vot és fer màgia amb totes aquestes incerteses. I si l'institut que s'encarrega del tema és molt de la corda del diari i també molt de la corda del partit del diari (com passa a El Periódico o a El Mundo) ves a saber si no ho fa tot més o menys per la patilla. I si no tenen gaire cosa a veure, que també passa, igual s'inventa un procediment més o menys tècnic ... que tampoc no té perquè funcionar millor ...
Gent del carrer d'aquests llocs segurament no gaire però estem parlant d'enquestes fetes a Catalunya i a catalans. De totes maneres, sempre es pregunten dues coses: si el coneixen primer i, si el coneixen, com el valoren. Ningú no valora algú que no coneix.
Les enquestes les paguen dues menes de gent: els que volen conèixer la realitat (i aleshores no són públiques) i els qui estan en el negoci de crear realitat, és a dir, polítics, periodistes, gabinets de comunicació, etc., que sempre els cal tenir a mà el que diu la gent ... per a que la gent tingui clar el que es pensa normalment.
I això de la cuina és una expressió que té sentit aplicar quan la informació que s'obté d'una enquesta no satisfà el que es vol saber i cal un procediment per obtenir el que es vol saber a partir del que hi ha. Si quan es fa una enquesta d'intenció de vot, n'hi ha que no et diuen que votaran però aniran a votar, n'hi ha que diuen que votaran i no ho faran i n'hi ha que no et diuen res de res i ves a saber, donar intenció de vot és fer màgia amb totes aquestes incerteses. I si l'institut que s'encarrega del tema és molt de la corda del diari i també molt de la corda del partit del diari (com passa a El Periódico o a El Mundo) ves a saber si no ho fa tot més o menys per la patilla. I si no tenen gaire cosa a veure, que també passa, igual s'inventa un procediment més o menys tècnic ... que tampoc no té perquè funcionar millor ...