Raquel Ubu |
dijous, 22 d'octubre de 2009 | 12:59h
Estic molt d'acord, senyor Frechina, en les seues paraules (com moltes vegades que el llig) excepte en que jo no el veig com a cantautor directe, no em recorda massa al que s'enten com a cantautor ni hui ni fa uns anys, llevat de les últimes cançons del disc (cert). És més extrany, poètic, fosc, i molt poc evident a les lletres. La referència de Spoken Words, que tant s'estila ara, me'l definix millor. Més a l'estil de Leonard Cohen o Serge Gainsbourg. El vaig veure a Gandia aquest estiu de casualitat a l'universitat d'estiu, i no tinc massa paraules per a descriure'l, te moltíssima presència escènica i una veu captivadora, un domini del gest i una seducció indescriptible. Mireu el que va dir l'escriptor Josep Piera d'ell després del mateix concert (http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071900_18_613109__Panorama-Hugo). Jo ho compartisc. Llàstima que no es conega i no es prodigue més aquest xicot.
B7s