Sens dubte, un retrat intimista sobre determinats comportaments de certs sectors de la societat catalana de principis del segle XX que ens arrenca un somriure, perquè sovint també veiem un referent en la que ens envolta avui dia. A mi m'agrada l'exercici d'autocrítica i m'agrada també la mirada incisiva del "trapella" d'en Trabal. El resultat ratlla de vegades l'estirabot i l'absurd, però no deixa de ser la caricatura d'una societat que va existir i que, en certa mesura, encara existeix :-)
