enric carreter |
divendres, 25 de setembre de 2009 | 10:22h
Carai, em pensava que havent triat independents de perfil nacionalment semblant per les eleccions europees (Jonqueres i Tremosa), començava un procés de reflexió entre les famílies catalanistes d'ERC i CIU, per tal de deixar enrera (sense massa retrets) el passat i mirar d'encarar un nou horitzó més ambiciós, acostar-se i fer pinya. Cal recordar de tant en tant que els partits només són eines i que la fi és Catalunya, però sovint la lluita partidista estèril i de poca volada és el que fa que la gent s'allunyi dels polítics. En fi, més enllà de les discrepàncies em sorprèn tanta rancúnia contra ERC i no crec que sigui el camí que hem d'emprendre tots plegats si algun dia volem veure aquest país lliure.
Carai, em pensava que havent triat independents de perfil nacionalment semblant per les eleccions europees (Jonqueres i Tremosa), començava un procés de reflexió entre les famílies catalanistes d'ERC i CIU, per tal de deixar enrera (sense massa retrets) el passat i mirar d'encarar un nou horitzó més ambiciós, acostar-se i fer pinya.
Cal recordar de tant en tant que els partits només són eines i que la fi és Catalunya, però sovint la lluita partidista estèril i de poca volada és el que fa que la gent s'allunyi dels polítics.
En fi, més enllà de les discrepàncies em sorprèn tanta rancúnia contra ERC i no crec que sigui el camí que hem d'emprendre tots plegats si algun dia volem veure aquest país lliure.