Des de la base i el món del treball, per la independència
Roc Moltó |
dimecres, 16 de setembre de 2009 | 13:32h
Home company… sincerament, no crec que es puga felicitar al BNV per gaires coses més enllà de la feina que puga fer la seua base a molts pobles del PV, feina dignísima i lloable, però que en molts casos està a anys llum del que fa la seua direcció.
Entenc per altra banda, el que diu el company Nadal… l’entenc perfectament… però crec que en algunes coses s’equivoca… Que cal “valencianitzar”? Doncs potser en algunes coses sí, en d’altres, potser no… Això depén de la feina personal i militant de cadascú, i de l’acció conscient i organitzada, de la participació, debat i proposta a les assemblees i col·lectius de base de les diferents organitzacions amb les quals, el Poble Treballador ens hem dotat al PV… a partir d’ací, i en relació directa amb la realitat que vivim, buscant solucions i petites victòries quotidianes com deia el company Mitridates, pode manar fent pedagodia, augmentar la xarxa i el grau d’incidència i consciència al nostre entorn directe. I tot això sense deixar de ser crítics, però procurant potenciar els espais autogestionats i de decisió que van creant-se arreu de les comarques valencianes, reforçant espais, organismos, etc., on es puga viure i propasar, construir i crear, de forma normal, en la nostra llengua.
I sobre tot, buscant les formes d’incidència més adequades… I en aquest sentit, com ha dit un altre company, en mig de la crisi brutal que patim a les postres comarques, fer activisme i militància als i des dels nostres centres de treball… Necessitem un sindicalisme fort a casa nostra, i un sindicalisme sense dependències de cap mena d’estructura estatal (per molt que pese allò de les decisions que es prenen «a Madrid i a espanya»)… PEr això, i malgrat ser actualment una oprganització molt menuda, crec que hem de fer un esforç enorme en reforçar, potenciar i implantar la Coordinadora Obrera Sindical – COS (info@sindicatcos.cat), arreu de les comarques i pobles del PV. Desgraciadament la Intersindical Valenciana, en compte de generar espais absolutament autònoms, s’ha dedicat a impulsar la “Confederación Intersindical” a nivell espanyol…
Si som capaços de portar les nostres idees, amb paciencia i pedagogia als postres centres de treball, podrem avançar moltíssim, de petites victòries, i d’exemples, en tenim molt… I crec que ens toca avançar, ara més que mai… I sempre en positiu.
(Independència “catalunyesa” unilateral?, com diu el company Aleix, doncs òbviament no… perque el sentiment anticatalanista que això arribaria a provocar seria de tal magnitud que simplement ens veuríem a la nostra desaparició en 2 generacions a molt tardar) … Per tot això… Posem-nos-hi
Home company… sincerament, no crec que es puga felicitar al BNV per gaires coses més enllà de la feina que puga fer la seua base a molts pobles del PV, feina dignísima i lloable, però que en molts casos està a anys llum del que fa la seua direcció.
Entenc per altra banda, el que diu el company Nadal… l’entenc perfectament… però crec que en algunes coses s’equivoca… Que cal “valencianitzar”? Doncs potser en algunes coses sí, en d’altres, potser no… Això depén de la feina personal i militant de cadascú, i de l’acció conscient i organitzada, de la participació, debat i proposta a les assemblees i col·lectius de base de les diferents organitzacions amb les quals, el Poble Treballador ens hem dotat al PV… a partir d’ací, i en relació directa amb la realitat que vivim, buscant solucions i petites victòries quotidianes com deia el company Mitridates, pode manar fent pedagodia, augmentar la xarxa i el grau d’incidència i consciència al nostre entorn directe. I tot això sense deixar de ser crítics, però procurant potenciar els espais autogestionats i de decisió que van creant-se arreu de les comarques valencianes, reforçant espais, organismos, etc., on es puga viure i propasar, construir i crear, de forma normal, en la nostra llengua.
I sobre tot, buscant les formes d’incidència més adequades… I en aquest sentit, com ha dit un altre company, en mig de la crisi brutal que patim a les postres comarques, fer activisme i militància als i des dels nostres centres de treball… Necessitem un sindicalisme fort a casa nostra, i un sindicalisme sense dependències de cap mena d’estructura estatal (per molt que pese allò de les decisions que es prenen «a Madrid i a espanya»)… PEr això, i malgrat ser actualment una oprganització molt menuda, crec que hem de fer un esforç enorme en reforçar, potenciar i implantar la Coordinadora Obrera Sindical – COS (info@sindicatcos.cat), arreu de les comarques i pobles del PV. Desgraciadament la Intersindical Valenciana, en compte de generar espais absolutament autònoms, s’ha dedicat a impulsar la “Confederación Intersindical” a nivell espanyol…
Si som capaços de portar les nostres idees, amb paciencia i pedagogia als postres centres de treball, podrem avançar moltíssim, de petites victòries, i d’exemples, en tenim molt… I crec que ens toca avançar, ara més que mai… I sempre en positiu.
(Independència “catalunyesa” unilateral?, com diu el company Aleix, doncs òbviament no… perque el sentiment anticatalanista que això arribaria a provocar seria de tal magnitud que simplement ens veuríem a la nostra desaparició en 2 generacions a molt tardar) … Per tot això… Posem-nos-hi