Ni tothom accepta el referèndum ni les seleccions i ja està, ni hem de lliurar-nos a l'enemic. No hi ha dubte que el catalunyisme viu per a ell, amb la connivència fins i tot de l'enemic, que vol que tot sigui regional i així ja té una part de la realitat guanyada. En aquest sentit, el Bloc, ERC, el PSM i d'altres han certificat la bondat d'Espanya, que és el que hi haurà si seguim el camí iniciat. Si el país acaba assumint independències a trossos no vol dir que hi apostem ni que hi estiguem d'acord, en tot cas que sigui perquè els espanyols i els francesos no ho puguin suportar -d'altra banda, si no els ho fem insuportable no ho tindrem, ni a trossos ni senceret-. Per la qual cosa, allò que cal és desenvolupar un procés nacional i fer-lo visible des de fora de Catalunya. La insubmissió, la desobediència, els actes de sobirania es fan i es poden fer des de qualsevol racó de la nació i només si es fan tindran repercussió al paradís catalunyista de què tu parles. Si la CUP fos capaç de presentar candidatures arreu de la nació, si els grups de música, a més de tocar i cantar arreu, es coordinessin arreu de la nació, si impulséssim campanyes nacionals en tot i per tot, malgrat les garrotades i les dificultats, si generéssim solidaritats arreu, els catalunyesos començarien a mirar el mapa enlloc de mirar-se el melic. Quina "nació" avui oficial donaria per bona la fragmentació del seu país? Per què la donem nosaltres? Tan ximples som? I no diré jo que no puguin donar-se condicions per fer avançar un procés independentista a Catalunya, però fàcil i ràpid no crec que sigui. I no t'excuses en el paternalisme de no sé qui, que creure en el país no és patrimoni de ser valencià ni de ser mallorquí ni de ser matarranyenc. Com tu dius, fer referèndums que parlin de Països Catalans no serà fàcil per a ningú, però posarà el problema damunt la taula, i a mi que se'ns "retratin" uns quants "patriotes" més ja m'està bé. A veure si comencem a fer feina i els posem tots de panxa enlaire, que ja toca.
Si el país acaba assumint independències a trossos no vol dir que hi apostem ni que hi estiguem d'acord, en tot cas que sigui perquè els espanyols i els francesos no ho puguin suportar -d'altra banda, si no els ho fem insuportable no ho tindrem, ni a trossos ni senceret-. Per la qual cosa, allò que cal és desenvolupar un procés nacional i fer-lo visible des de fora de Catalunya. La insubmissió, la desobediència, els actes de sobirania es fan i es poden fer des de qualsevol racó de la nació i només si es fan tindran repercussió al paradís catalunyista de què tu parles.
Si la CUP fos capaç de presentar candidatures arreu de la nació, si els grups de música, a més de tocar i cantar arreu, es coordinessin arreu de la nació, si impulséssim campanyes nacionals en tot i per tot, malgrat les garrotades i les dificultats, si generéssim solidaritats arreu, els catalunyesos començarien a mirar el mapa enlloc de mirar-se el melic.
Quina "nació" avui oficial donaria per bona la fragmentació del seu país? Per què la donem nosaltres? Tan ximples som?
I no diré jo que no puguin donar-se condicions per fer avançar un procés independentista a Catalunya, però fàcil i ràpid no crec que sigui.
I no t'excuses en el paternalisme de no sé qui, que creure en el país no és patrimoni de ser valencià ni de ser mallorquí ni de ser matarranyenc. Com tu dius, fer referèndums que parlin de Països Catalans no serà fàcil per a ningú, però posarà el problema damunt la taula, i a mi que se'ns "retratin" uns quants "patriotes" més ja m'està bé. A veure si comencem a fer feina i els posem tots de panxa enlaire, que ja toca.