Mitrídates |
dimecres, 16 de setembre de 2009 | 02:09h
Em sembla que estos últims temps tots passem per les mateixes reflexions. Ja fa anys que ens coneixem i fa anys també que vam comentar que això de l'àmbit de decisió valencià- o l'autodeterminació a trossos dels Països Catalans, tant se val- és un tema al qual li hauriem de posar el cascavell un dia o altre. I em pense que l'hora ha arribat.
La gent que ens movem al País Valencià portem anys de forçada ambigüitat en aquest sentit, d'un gran creixement social que no hem sabut traduïr en un moviment polític, per moltes raons. I d'hòsties electorals una darrere l'altra, amb petites victòries que ens han endolcit el dia a dia ja de per si agre. Ara, entre la crisi i esta dinàmica independentista al Principat ens ha arribat l'hora de decidir que volem ser de majors.
Hi hagen o no eleccions anticipades, l'hòstia que es pegarà la oposició valenciana serà de xavo. El PP seguix fort a la Generalitat, conquerix més Ajuntaments cada vegada per mocions de censura o pactes a canvi d'inversions i als llocs on no manen els altres ho han fet tan malament que també els vorem desaparèixer. Xàbia i el Bloc, sense anar més lluny, o el tripartit pegolí. En que han quedat les il·lusions que teniem abans de 2007 amb el tema del Compromís, Adéu PP, guanyem el futur i tanta cosa?
Jo pense que és un canvi de mentalitat gros, i que s'ha acabat l'hora de delegar: hem de començar a pensar en present i en primera persona del plural. Ho hem de fer nosaltres, els joves que no arrosseguem la Transició ni factures de favors polítics i empresarials sense pagar. Perquè els altres ja ens han demostrat que en ells no es pot confiar.
Com a exemple positiu, i potser és tòpic, sols cal vore el que han fet Gerard i uns quants més amb Escola Valenciana. Una imatge fresca, il·lusionant i de suma, capaç de mobilitzar centenars de milers de persones, pares i fills, majors i joves, tant en concerts com en trobades, de manifestació i d'excursió. Ganes de sumar, reivindicacions en positiu i un reconeixent unànime de la societat valenciana.
Jo, la via la veig clara. I tu? Reunim als Motivats? xD
La gent que ens movem al País Valencià portem anys de forçada ambigüitat en aquest sentit, d'un gran creixement social que no hem sabut traduïr en un moviment polític, per moltes raons. I d'hòsties electorals una darrere l'altra, amb petites victòries que ens han endolcit el dia a dia ja de per si agre. Ara, entre la crisi i esta dinàmica independentista al Principat ens ha arribat l'hora de decidir que volem ser de majors.
Hi hagen o no eleccions anticipades, l'hòstia que es pegarà la oposició valenciana serà de xavo. El PP seguix fort a la Generalitat, conquerix més Ajuntaments cada vegada per mocions de censura o pactes a canvi d'inversions i als llocs on no manen els altres ho han fet tan malament que també els vorem desaparèixer. Xàbia i el Bloc, sense anar més lluny, o el tripartit pegolí. En que han quedat les il·lusions que teniem abans de 2007 amb el tema del Compromís, Adéu PP, guanyem el futur i tanta cosa?
Jo pense que és un canvi de mentalitat gros, i que s'ha acabat l'hora de delegar: hem de començar a pensar en present i en primera persona del plural. Ho hem de fer nosaltres, els joves que no arrosseguem la Transició ni factures de favors polítics i empresarials sense pagar. Perquè els altres ja ens han demostrat que en ells no es pot confiar.
Com a exemple positiu, i potser és tòpic, sols cal vore el que han fet Gerard i uns quants més amb Escola Valenciana. Una imatge fresca, il·lusionant i de suma, capaç de mobilitzar centenars de milers de persones, pares i fills, majors i joves, tant en concerts com en trobades, de manifestació i d'excursió. Ganes de sumar, reivindicacions en positiu i un reconeixent unànime de la societat valenciana.
Jo, la via la veig clara. I tu? Reunim als Motivats? xD
Ens veiem prompte, una abraçada.
PS: Pega-li una mirada al bloc http://lapaellarussa.wordpress.com. A vore que trobes.