L'acord no és bo com tampoc ho és l'Estatut. No és que no sigui millor. Posem que sí que és millor, com podríem acceptar que el nou estatut és marginalment millor que el del 78. Però un acord que ha costat 3 anys (vulnerant per tant un termini legal en un any), igual que va costar 3 anys la negociació de l'Estatut no pot ser només millor. * Els termes de l'acord només són ferms pels primers dos anys, i el darrer any serà després de les eleccions espanyoles. * L'increment de recursos no serveix el primer any ni per eixugar el forat pressupostari que ja ha generat la Generalitat en un any. O l'increment és ridícul, o la gestió és nefasta, tú tries. * El principi d'ordinalitat no està garantit perquè en defeinitiva els nivells de solidaritat els estableix l'Estat (literal de l'Estatut) i a més disposa de tres fons diferents per fer-hi malabarismes. * No és ser pessimista no creure's el Gobierno de España. Cada any resulta que els pressupostos diuen que invertiran molt a Catalunya però després l'execució d'obres no arriba al 70% del pressupostat mentre altres comunitats reben un 105% dels recursos pressupostats.
Reconèixer els fets no implica donar per bo el que digui l'oposició. Per cert, un dels grans llasts de la negociació precisament ha estat que l'Estatut no establia un nou sistema de finançament, i per tant ha calgut negociar-lo sencer.
No és que no sigui millor. Posem que sí que és millor, com podríem acceptar que el nou estatut és marginalment millor que el del 78. Però un acord que ha costat 3 anys (vulnerant per tant un termini legal en un any), igual que va costar 3 anys la negociació de l'Estatut no pot ser només millor.
* Els termes de l'acord només són ferms pels primers dos anys, i el darrer any serà després de les eleccions espanyoles.
* L'increment de recursos no serveix el primer any ni per eixugar el forat pressupostari que ja ha generat la Generalitat en un any. O l'increment és ridícul, o la gestió és nefasta, tú tries.
* El principi d'ordinalitat no està garantit perquè en defeinitiva els nivells de solidaritat els estableix l'Estat (literal de l'Estatut) i a més disposa de tres fons diferents per fer-hi malabarismes.
* No és ser pessimista no creure's el Gobierno de España. Cada any resulta que els pressupostos diuen que invertiran molt a Catalunya però després l'execució d'obres no arriba al 70% del pressupostat mentre altres comunitats reben un 105% dels recursos pressupostats.
Reconèixer els fets no implica donar per bo el que digui l'oposició. Per cert, un dels grans llasts de la negociació precisament ha estat que l'Estatut no establia un nou sistema de finançament, i per tant ha calgut negociar-lo sencer.