En Xavier Mir sempre és més condescendent amb Esquerra que amb la resta de partits polítics catalans. I és curiós, perquè hauria d´ésser justament al contrari. Mentre la gent segueixi per convicció, per simpaties, per feina a sou, per estètica, per sectarisme, o per odis, etcètera, mostrant-se favorable a un partit i deixant en segon terme la realitat del país, això continuarà enfontsant-se.
