xaviermir |
dilluns, 13 de juliol de 2009 | 14:04h
Reflexiono, Albert. Potser no en sé prou, però ho intento.
El teu punt primer té resposta al meu punt 4: de l'Estat espanyo no n'espero res. Des del meu punt de vista l'Estat està deslegitimat i hem de fer un Acte de Sobirania i proclamar la independència. Però mentre això no passa, tenim un partit independentista al Parlament que ha de prendre decisions com aquesta del finançament.
En el punt dos tens raó. Sigui com sigui, l'Estat trobarà la manera de llegir-ho tot a la baixa, d'incomplir-ho, de postposar-ho, etc., i si no se'n surt i posarà morro i passarà de tot com ha fet altres cops. El problema que tenim amb l'Estat és greu, i no sembla que els partits catalanistes ho entenguin. Encara ens discutim per si la lletra del paper mullat permet defensar una cosa o una altra.
El punt tercer no el comparteixo. Però no te'l puc rebatre perquè no hi veig un argument sinó una interpretació personal. Ens continuen sobrant les raons per voler la independència i continuem tenint el problema de la majoria parlamentària.
El punt quart tampoc no te'l puc rebatre, ara perquè no tinc prou coneixements. Confio en economistes com l'Elisenda Paluzie, però en el fons sóc francament manipulable en aquest punt. Si creus que per això haig de tancar el bloc o fer-me de Reagrupament o el que sigui, m'ho rumiaré, però no t'asseguro res.
Pregunta final: com es demostra que un partit juga a favor de la independència? Et diria que sent al govern s'ha aconseguit que el PSOE-C passés de 42 a 37 diputats, que l'independentisme a CiU hagi pujat moltíssim, que la independència és més que mai damunt la taula, que s'ha cremat l'última etapa que ens podien demanar abans de parlar de la independència, i moltes altres coses. Però no tinc clar que això siguin arguments.
El teu punt primer té resposta al meu punt 4: de l'Estat espanyo no n'espero res. Des del meu punt de vista l'Estat està deslegitimat i hem de fer un Acte de Sobirania i proclamar la independència. Però mentre això no passa, tenim un partit independentista al Parlament que ha de prendre decisions com aquesta del finançament.
En el punt dos tens raó. Sigui com sigui, l'Estat trobarà la manera de llegir-ho tot a la baixa, d'incomplir-ho, de postposar-ho, etc., i si no se'n surt i posarà morro i passarà de tot com ha fet altres cops. El problema que tenim amb l'Estat és greu, i no sembla que els partits catalanistes ho entenguin. Encara ens discutim per si la lletra del paper mullat permet defensar una cosa o una altra.
El punt tercer no el comparteixo. Però no te'l puc rebatre perquè no hi veig un argument sinó una interpretació personal. Ens continuen sobrant les raons per voler la independència i continuem tenint el problema de la majoria parlamentària.
El punt quart tampoc no te'l puc rebatre, ara perquè no tinc prou coneixements. Confio en economistes com l'Elisenda Paluzie, però en el fons sóc francament manipulable en aquest punt. Si creus que per això haig de tancar el bloc o fer-me de Reagrupament o el que sigui, m'ho rumiaré, però no t'asseguro res.
Pregunta final: com es demostra que un partit juga a favor de la independència? Et diria que sent al govern s'ha aconseguit que el PSOE-C passés de 42 a 37 diputats, que l'independentisme a CiU hagi pujat moltíssim, que la independència és més que mai damunt la taula, que s'ha cremat l'última etapa que ens podien demanar abans de parlar de la independència, i moltes altres coses. Però no tinc clar que això siguin arguments.