N’hi ha que afirmen que el nou finançament suposa un pas endavant i un pas molt gran, que no cal demanar la lluna. Un pas endavant? Home, faltaria sinó! Que tot
el guany sigui no haver anat enrere, amb ben poca cosa s'acontenten alguns!
La pregunta és: un pas
suficient? És clar que no. Evident, perquè si ho fos, aquests mateixos no ens
vendrien l’acord amb el seu “pas endavant" i explicarien sense embuts quins serveis es podran cobrir amb aquests eteris diners. Però no ho han fet perquè no
poden. No poden assegurar amb dades
que sigui un pas suficient i estatutari.
I a més és un pas
enganyós, un miratge. D’entrada,
l’estat espanyol no ha donat xifres i ningú pot creure en res que no estigui ben concretat per escrit. Els pactes
polítics no són actes de fe. Aquest
govern espanyol no és de fiar.
L’altra frase
del dia: "Cal ser pragmàtics!" La frase no vol dir res
perquè està escapçada. S’és pragmàtic “per” a alguna cosa. Un acord és
pragmàtic en funció d’un objectiu, quan allò que s’obté serveix per allò que un
pretenia. És a dir: pragmàtics per aconseguir què? Doncs, amb el que ens donen
no tenim ni per cobrir el déficit de l'any passat! Bonic, oi? Pragamàtic? Gens
ni mica.
N’hi ha que afirmen que el nou finançament suposa un pas endavant i un pas molt gran, que no cal demanar la lluna. Un pas endavant? Home, faltaria sinó! Que tot
el guany sigui no haver anat enrere, amb ben poca cosa s'acontenten alguns!
La pregunta és: un pas
suficient? És clar que no. Evident, perquè si ho fos, aquests mateixos no ens
vendrien l’acord amb el seu “pas endavant" i explicarien sense embuts quins serveis es podran cobrir amb aquests eteris diners. Però no ho han fet perquè no
poden. No poden assegurar amb dades
que sigui un pas suficient i estatutari.
I a més és un pas
enganyós,
un miratge. D’entrada,
l’estat espanyol no ha donat xifres i ningú pot creure en res que no estigui ben concretat per escrit. Els pactes
polítics no són actes de fe. Aquest
govern espanyol no és de fiar.
L’altra frase
del dia: "Cal ser pragmàtics!" La frase no vol dir res
perquè està escapçada. S’és pragmàtic “per” a alguna cosa. Un acord és
pragmàtic en funció d’un objectiu, quan allò que s’obté serveix per allò que un
pretenia. És a dir: pragmàtics per aconseguir què? Doncs, amb el que ens donen
no tenim ni per cobrir el déficit de l'any passat! Bonic, oi? Pragamàtic? Gens
ni mica.