L'arròs de casa
Vicenç |
dilluns, 6 de juliol de 2009 | 20:34h
Aquest és l'arròs de casa meva, el que feia la meva iaia, el que fa mamare i el que faig jo. Clavat ! Per mi l'important i bàsic és que no hi falti la sèpia; que el sofregit hi porti força ceba, una mica de pebrot verd i vermell, a més del tomàquet; que es tingui paciència a l'hora de fer-lo, el sofregit; i que la proporció arròs/aigua sigui la correcta. A partir d'aquí: poseu-hi el que vulgueu. Jo hi poso aletes de pollastre, salsitxes de porc, costella de porc i, quan n'és el temps, escarxofes. I també uns quants pèsols. I si vull que encara sigui més de festa, uns quants escamarlans. El tomàquet sol ser de conserva i el brou és aigua sola. No és per alabar-me, però tothom me'n canta les excel·lències. I per adobar-ho ens agrada presentar-lo amb una amanida de ceba, tomàquet i olives negres d'Aragó (que són de la Terra Alta). Apa, salut i bons aliments, amics.




