Bon dia de matí. L'àvia i les seues germanes mai no digueren bona vesprada (o bona vesprà), sinó sempre el buenas tardes. De xiquet em repetien que a la vesprada calia dir buenas tardes, òbiviament tot seguint les normes d'educació i bona conducta apreses, ai¡, en castellà. Tanmateix mantenien el bon dia (amb l'accepció que hi assenyales, distingint el matí de la vesprada) i el bona nit. Recorde que, temps després, cap a mitjans dels anys setanta van començar a dir bona vesprada, sent dubte per l'afany de recuperació i dignificació de la llengua, però sense adonar-nos que d'una llengua a un altra no es poden fer traduccions literals i que, per tant, en català calia dir durant les hores de sols bon dia, ja que el concepte buenas tardes no existeix. Per cert, en relació al tema de les traduccions literals, observe darrerament com el concepte Mare de Déu, genuïnament català, va sent substituït pel castellanitzat Verge.
Bon dia de matí. L'àvia i les seues germanes mai no digueren bona vesprada (o bona vesprà), sinó sempre el buenas tardes. De xiquet em repetien que a la vesprada calia dir buenas tardes, òbiviament tot seguint les normes d'educació i bona conducta apreses, ai¡, en castellà. Tanmateix mantenien el bon dia (amb l'accepció que hi assenyales, distingint el matí de la vesprada) i el bona nit. Recorde que, temps després, cap a mitjans dels anys setanta van començar a dir bona vesprada, sent dubte per l'afany de recuperació i dignificació de la llengua, però sense adonar-nos que d'una llengua a un altra no es poden fer traduccions literals i que, per tant, en català calia dir durant les hores de sols bon dia, ja que el concepte buenas tardes no existeix. Per cert, en relació al tema de les traduccions literals, observe darrerament com el concepte Mare de Déu, genuïnament català, va sent substituït pel castellanitzat Verge.