Decisions polítiques ara en mans de "professionals"
Mateu Matheu |
divendres, 5 de juny de 2009 | 04:12h
Els “professionals” de la casa protesten pels minutatges electorals que els imposen els polítics. Lògic. Però no està bé tornar-s'hi amb la presa de decisions polítiques que es presenten ara a l'opinió pública com a tècniques o legals.
O no és política la decisió de suprimir la producció aliena de tv3 que els mallorquins hem vist fins ara?
O no es tractava, ara que hi ha IB3, de si tu em veus aquí i allà jo també ho puc fer? Els canals públics no tenen la missió ─també─ de potenciar la llengua catalana?
La inversió en canals públics a càrrec del comú no es correspon amb l'escassa presència de canals en català en el nou entorn digital. És aquest un tema de sensibilitat política d'alta volada per a deixar-lo en mans, en mans... foradades i burocràtiques.
A Mallorca vivíem fins ara amb el lema d'allò que no està prohibit està permès ─que és l'estatus dels canals de TVE respecte del espectadors que té al Marroc o a Portugal. Haguéssim pogut continuar així fins l'apagada analògica i aprofitar-se d'aquest fet consumat per a futures negocioacions d'intercanvi de canals de la TDT on tothom vegi tothom. Que en plena campanya electoral els Sáez i Terribas s'hagin decantat per l'espanyolada d'allò que no està permès està prohibit demostra fins on arriba la nostra sensibilitat dita “nacional”, és a dir, sinònima d'espanyola. Però ni això, perquè espanyolament i planera, advocats de poques mires que són, no saben aprofitar-se del mandat constitucional de pontenciar allò que en diuen bilingüisme i que “ells” fins ara just apliquen als formularis de la declaració de la renda i a quatre publicitats institucionals.
O no és política la decisió de suprimir la producció aliena de tv3 que els mallorquins hem vist fins ara?
O no es tractava, ara que hi ha IB3, de si tu em veus aquí i allà jo també ho puc fer? Els canals públics no tenen la missió ─també─ de potenciar la llengua catalana?
La inversió en canals públics a càrrec del comú no es correspon amb l'escassa presència de canals en català en el nou entorn digital. És aquest un tema de sensibilitat política d'alta volada per a deixar-lo en mans, en mans... foradades i burocràtiques.
A Mallorca vivíem fins ara amb el lema d'allò que no està prohibit està permès ─que és l'estatus dels canals de TVE respecte del espectadors que té al Marroc o a Portugal. Haguéssim pogut continuar així fins l'apagada analògica i aprofitar-se d'aquest fet consumat per a futures negocioacions d'intercanvi de canals de la TDT on tothom vegi tothom. Que en plena campanya electoral els Sáez i Terribas s'hagin decantat per l'espanyolada d'allò que no està permès està prohibit demostra fins on arriba la nostra sensibilitat dita “nacional”, és a dir, sinònima d'espanyola. Però ni això, perquè espanyolament i planera, advocats de poques mires que són, no saben aprofitar-se del mandat constitucional de pontenciar allò que en diuen bilingüisme i que “ells” fins ara just apliquen als formularis de la declaració de la renda i a quatre publicitats institucionals.