La frustració del nacionalisme pujolista
Vicenç |
diumenge, 14 de maig de 2006 | 17:57h
En Villatoro diu que el balanç del catalanisme que aprofita les oportunitats és positiu. Per demostrar-ho diu que l'increment de vots nacionalistes, a les últimes eleccions, és extraordinari. Aquest senyor es contradiu perquè el catalanisme que va incrementar va ser, precisament, el que ell blasma anomenant-lo de "frustrant i de messiànic". La gent, farta de tan peix al cove, de tan possibilisme paralitzador, de tan pactisme, va decidir donar confiança a aquells a qui desqualifica, precisament. Després d'aquests 24 anys de pujolisme, de tenir el país al banymaria, no sé quin nacionalisme és el frustrant. O si no mirem quants diaris i revistes en català es llegeixen, quanta literatura, quantes televisions en català, quin és l'ús social del nostre idioma, quantes pel·lícules s'hi estrenen, quina és la nostra autoestima, quin sentiment de pertinença nacional tenen els catalans, quines accions ens han aconduït a contemplar el dret a l'autodeterminació, ni que sigui a llarg termini? En fi, quin país tenim després de tants anys de nacionalisme que "aprofita les oportunitats"? Potser les aprofita, però deu ser, mirant-ne el balanç, que aquestes oportunitats no són prou suficients.
