Com a persona i ciutadà, com a nacional català i catalanista que sóc, no veuria cap raó per la que hagi, jo mateix, de jutjar, ja no cal dir blasmar, la vostra opció d'esdevenir un càrrec institucional (de fet, de confiança política, i en el si d'un govern, per descomptat en el sistema polític vigent, ideològicament partidari) en l'administració de l'Estat Espanyol.
Dintre del, és innegable, efecte que ha tingut la vostra decisió, si més no en la dimensió pública, per exemple de manifestacions oficials o de declaracions a mitjans de comunicació (vull remarcar això de comunicació pública), com seria el cas de qui formalment les poden fer, dirigents del vostre partit, la meva percepció és que hom ha respectat el caràcter personal de tot plegat; per exemple, valorant-ho així, com a una opció i decisió individual, legítima, en l'aspecte de tenir una continuïtat en l'activitat professional del servei públic, tal com dieu.
Jo, com apuntava al principi, no cal dir que respecto igualment, i amb aquest aspecte de romandre a l'administració, per a l'interès comunitari, en sentit ampli, que després d'haver exercit un càrrec n'accepteu un altre. Al mateix temps, si no és impertinent tenir, i expressar, per la meva part una també percepció personal respecte al vostre capteniment, opino (remarco això d'estrictament opinar) que a tot això no hi és del tot, o gens, aliè, el, em permeto dir, probable disgust personal que haureu tingut en no ésser renovat com a candidat a les properes eleccions europees (i com a, virtualment, Diputat en el Parlament Europeu); també ho comprenc i ho respecto personalment.
Per cert, vos mateix us referiu (en el post del vostre Blogspot i en les declaracions a COM-ràdio) al que efectivament podria ésser la qüestió objectiva, en esmentar com a elements comparatius o il·lustratius una "multinacional" o una "empresa"; aleshores comprobaríem que tots anem ben encaminats (les comunicacions públiques d'uns i altres) i torno a dir que, per a mi, no hi ha res més a dir.
Si no fos ... les vostres manifestacions públiques i declaracions a mitjans de comunicació (!!!), com les d'avui, on dieu (si és que pròpiament són així) que "... Catalunya corre el risc de tenir un totalitarisme nacionalista ...". Si entenc el que dieu, en el sentit que, entenc, ho dieu, i amb el significat o interpretació, i ús (!!!), que se'n faci, penso (ara remarco que ho he pensat) que seríeu profundament injust, no amb el vostre partit, sinó amb Catalunya i la seva història ...
Quina necessitat hi ha, quina necessitat teníeu, de dir aquestes coses (que fan o poden fer mal)?
Quin nacionalisme, històricament i tradicionalment, fa segles i no gens lluny en el temps, i encara actualment, malda per a que la identitat col·lectiva diferenciada de Catalunya es vagi dissolent, s'aflebleixi i, finalment, desaparegui (si no per la força, que també ho ha estat, per aquell "que se consiga el efecto ...")? I és que en la qüestió dels drets, i el seu ple exercici, polítics, econòmics, socials, culturals, lingüístics sobiranament (ni més ni menys que qualsevol nació) és el més elemental a promoure, defensar, etc. se'n digui nacionalisme (en aquest cas català) o com se'n digui, i això en el propi territori i en la pròpia societat (a "casa d'un", no a "casa d'un altre" com fan altres nacionalismes (Us adoneu dels exemples, en tots els camps, del "nacionalisme espanyol"?)
Jo penso i sento que Catalunya és una nació (històricament forjada, com les altres), i em penso i em sento, nacionalment, com a català, Ah, i com a tal, europeu i membre de la humanitat! (una altra cosa és que administrativament sigui, però no he pogut ni puc triar, espanyol). Us demano, a l'avançada, disculpa per una pregunta que us faré (òbviament i no caldria ni dir-ho, no teniu perquè respondre-la): Vós penseu i sentiu que Catalunya és una nació? Vós us penseu i us sentiu nacionalment català? Segons la, eventual, resposta, se solen entendre moltes coses (aquesta que ens ocupa potser també).
Potser el vostre mateix disgust personal, potser el que sigui ... potser ni tinc dret a conjecturar sobre això ... El cas és que crec que no hem d'estar dividits, que tots, amb un mínim sentiment d'identificació i consciència de catalanitat, hem d'anar junts, i em sabria greu que, també per part vostra no fos així (opino que vós i el vostre partir ho podeu fer i ho podeu fer bé).
Res més, que ja és prou; moltes gràcies per la vostra atenció i rebeu atentes salutacions.
Addenda: Prego, sols puc pregar-ho, resposta.
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
Distingit i benvolgut Sr. Guardans,
Com a persona i ciutadà, com a nacional català i catalanista que sóc, no veuria cap raó per la que hagi, jo mateix, de jutjar, ja no cal dir blasmar, la vostra opció d'esdevenir un càrrec institucional (de fet, de confiança política, i en el si d'un govern, per descomptat en el sistema polític vigent, ideològicament partidari) en l'administració de l'Estat Espanyol.
Dintre del, és innegable, efecte que ha tingut la vostra decisió, si més no en la dimensió pública, per exemple de manifestacions oficials o de declaracions a mitjans de comunicació (vull remarcar això de comunicació pública), com seria el cas de qui formalment les poden fer, dirigents del vostre partit, la meva percepció és que hom ha respectat el caràcter personal de tot plegat; per exemple, valorant-ho així, com a una opció i decisió individual, legítima, en l'aspecte de tenir una continuïtat en l'activitat professional del servei públic, tal com dieu.
Jo, com apuntava al principi, no cal dir que respecto igualment, i amb aquest aspecte de romandre a l'administració, per a l'interès comunitari, en sentit ampli, que després d'haver exercit un càrrec n'accepteu un altre. Al mateix temps, si no és impertinent tenir, i expressar, per la meva part una també percepció personal respecte al vostre capteniment, opino (remarco això d'estrictament opinar) que a tot això no hi és del tot, o gens, aliè, el, em permeto dir, probable disgust personal que haureu tingut en no ésser renovat com a candidat a les properes eleccions europees (i com a, virtualment, Diputat en el Parlament Europeu); també ho comprenc i ho respecto personalment.
Per cert, vos mateix us referiu (en el post del vostre Blogspot i en les declaracions a COM-ràdio) al que efectivament podria ésser la qüestió objectiva, en esmentar com a elements comparatius o il·lustratius una "multinacional" o una "empresa"; aleshores comprobaríem que tots anem ben encaminats (les comunicacions públiques d'uns i altres) i torno a dir que, per a mi, no hi ha res més a dir.
Si no fos ... les vostres manifestacions públiques i declaracions a mitjans de comunicació (!!!), com les d'avui, on dieu (si és que pròpiament són així) que "... Catalunya corre el risc de tenir un totalitarisme nacionalista ...". Si entenc el que dieu, en el sentit que, entenc, ho dieu, i amb el significat o interpretació, i ús (!!!), que se'n faci, penso (ara remarco que ho he pensat) que seríeu profundament injust, no amb el vostre partit, sinó amb Catalunya i la seva història ...
Quina necessitat hi ha, quina necessitat teníeu, de dir aquestes coses (que fan o poden fer mal)?
Quin nacionalisme, històricament i tradicionalment, fa segles i no gens lluny en el temps, i encara actualment, malda per a que la identitat col·lectiva diferenciada de Catalunya es vagi dissolent, s'aflebleixi i, finalment, desaparegui (si no per la força, que també ho ha estat, per aquell "que se consiga el efecto ...")? I és que en la qüestió dels drets, i el seu ple exercici, polítics, econòmics, socials, culturals, lingüístics sobiranament (ni més ni menys que qualsevol nació) és el més elemental a promoure, defensar, etc. se'n digui nacionalisme (en aquest cas català) o com se'n digui, i això en el propi territori i en la pròpia societat (a "casa d'un", no a "casa d'un altre" com fan altres nacionalismes (Us adoneu dels exemples, en tots els camps, del "nacionalisme espanyol"?)
Jo penso i sento que Catalunya és una nació (històricament forjada, com les altres), i em penso i em sento, nacionalment, com a català, Ah, i com a tal, europeu i membre de la humanitat! (una altra cosa és que administrativament sigui, però no he pogut ni puc triar, espanyol). Us demano, a l'avançada, disculpa per una pregunta que us faré (òbviament i no caldria ni dir-ho, no teniu perquè respondre-la): Vós penseu i sentiu que Catalunya és una nació? Vós us penseu i us sentiu nacionalment català? Segons la, eventual, resposta, se solen entendre moltes coses (aquesta que ens ocupa potser també).
Potser el vostre mateix disgust personal, potser el que sigui ... potser ni tinc dret a conjecturar sobre això ... El cas és que crec que no hem d'estar dividits, que tots, amb un mínim sentiment d'identificació i consciència de catalanitat, hem d'anar junts, i em sabria greu que, també per part vostra no fos així (opino que vós i el vostre partir ho podeu fer i ho podeu fer bé).
Res més, que ja és prou; moltes gràcies per la vostra atenció i rebeu atentes salutacions.
Addenda: Prego, sols puc pregar-ho, resposta.