Amb sembla, Romeva, que continueu encorats en el discurs abstracte. Jo, que soc casat amb un extracomunitària, he aprés que el discurs abstracte únicament et porta a viure en un altre món. Bonic, pero un altre món. Si hi afegim la cuadrícula dreta-esquerra, l'abstracció encara agafa més volada.
A veure, queda molt bé això de "a iguals deures, iguals drets". Els problemes no venen dels principis i les definicions, sinó de les realitats. He vist com creix en la "realitat" el rebuig, quan s'hi oposa un discurs abstracte allunyat de la realitat. Per exemple, quan aquest mateix discurs s'ha de portar a la pràctica en alguns àmbits (ensenyament, el vel, les costrums) on xoca amb el discurs "multiculti" tan guai i relativista. Recordo una iniciativa a les últimes Municipals que pretenia reconvertir en una mesquita, l'edifici de un Banc que restava a disposició del Municipi per a l'ús que se l'hi volgués destinar. Aquesta iniciativa no sortia de cap col.lectiu musulmà, sino de gent guai que pretenien "demostrar" que ells eren supertolerants o que volien "epater le bourgois". Van perdre els escons municipals que tenien. Va ser per racisme o per la tonteria que portàven al damunt?
Per altra banda, ciutadania no vol dir nacionalitat, i la confusió ens porta (a molts) a no acceptar que en la "realitat", hi han diferents "graus" de ciutadania. I encara més, els ciutadans catalans saps que no existim. Saps que som ciutadans espanyols, redidents o de veinatge civil en un determinat territori, posats a tenir la "norma vigente" com a referencia universal. Aleshores, a la pràctica, a la "realitat", resulta que alguns "deures" ens pesen més que alguns "drets" i que som nosaltres, els que hem d'exigir la nostra cuitadania perque no la tenim pel que som. Aleshores els "deures i els drets", els tenim com a ciutadans "espanyols" i suposo pel discurs que fas, vols que els tinguin també, els que no ho són en l'àmbit estrictament normatiu (accelerar residències, atorgar dret de vot, etc.....).
Per a mí, el que ens iguala, son els drets humans, i a la força, ací i a tot arreu, si no s'expliciten els criteris "reglamentaris" per a la residència i per a la nacionalitat, (no com a un àmbit gratuit,aletori, de prestigi, graciós o polític) els grans principis queden bé per a la propaganda pero no amb diuen res del que realment es vol. Així podria dir que l'atorgament de vot als immigants, tal podria ser una mesura "justa" com "injusta", en el sentit d'atorgar un dret a una persona "real"o crear una bossa de vots captius, aliens al pais d'acollida, tant cobejat per algunes "esquerres".
Nota: Sí efectivament, surten junts a la foto, pero he pogut constatar que la gent de la Lega Nord, no són el mateix que la de FPO. A vegades les "grans referències" desdibuixen això de la "pluralitat", per no dir, la "realitat".
A veure, queda molt bé això de "a iguals deures, iguals drets". Els problemes no venen dels principis i les definicions, sinó de les realitats. He vist com creix en la "realitat" el rebuig, quan s'hi oposa un discurs abstracte allunyat de la realitat. Per exemple, quan aquest mateix discurs s'ha de portar a la pràctica en alguns àmbits (ensenyament, el vel, les costrums) on xoca amb el discurs "multiculti" tan guai i relativista. Recordo una iniciativa a les últimes Municipals que pretenia reconvertir en una mesquita, l'edifici de un Banc que restava a disposició del Municipi per a l'ús que se l'hi volgués destinar. Aquesta iniciativa no sortia de cap col.lectiu musulmà, sino de gent guai que pretenien "demostrar" que ells eren supertolerants o que volien "epater le bourgois". Van perdre els escons municipals que tenien. Va ser per racisme o per la tonteria que portàven al damunt?
Per altra banda, ciutadania no vol dir nacionalitat, i la confusió ens porta (a molts) a no acceptar que en la "realitat", hi han diferents "graus" de ciutadania. I encara més, els ciutadans catalans saps que no existim. Saps que som ciutadans espanyols, redidents o de veinatge civil en un determinat territori, posats a tenir la "norma vigente" com a referencia universal. Aleshores, a la pràctica, a la "realitat", resulta que alguns "deures" ens pesen més que alguns "drets" i que som nosaltres, els que hem d'exigir la nostra cuitadania perque no la tenim pel que som. Aleshores els "deures i els drets", els tenim com a ciutadans "espanyols" i suposo pel discurs que fas, vols que els tinguin també, els que no ho són en l'àmbit estrictament normatiu (accelerar residències, atorgar dret de vot, etc.....).
Per a mí, el que ens iguala, son els drets humans, i a la força, ací i a tot arreu, si no s'expliciten els criteris "reglamentaris" per a la residència i per a la nacionalitat, (no com a un àmbit gratuit,aletori, de prestigi, graciós o polític) els grans principis queden bé per a la propaganda pero no amb diuen res del que realment es vol. Així podria dir que l'atorgament de vot als immigants, tal podria ser una mesura "justa" com "injusta", en el sentit d'atorgar un dret a una persona "real"o crear una bossa de vots captius, aliens al pais d'acollida, tant cobejat per algunes "esquerres".
Nota: Sí efectivament, surten junts a la foto, pero he pogut constatar que la gent de la Lega Nord, no són el mateix que la de FPO. A vegades les "grans referències" desdibuixen això de la "pluralitat", per no dir, la "realitat".