àngel pagès (EX-membre ICV) |
dissabte, 21 de març de 2009 | 10:22h
Hola Raül,
vaig participar de la fundació d'IC, de la "mutació" en ICV i de la seva trajectòria posterior (22 anys!). Ens els darrers temps, al costat d'altres companys i companyes vaig participar del sector d'opinió Manifest de Maig i des d'aquest àmbit em vaig significar en iniciatives critiques sobre el que era i és -més que mai- una deriva irreversible del projecte d'ICV. Una deriva gestionària, una deriva que -com passa sovint- esdevé naufragi (o colapse). Les derives gestionàries obeeixen a la concentració d'unes lògiques que imprimeixen el conjunt de l'estratègia. Els mecanismes d'inserció del projecte d'ICV al sí de la societat es mouen dins dels paràmetres de la concurrència electoral i, inevitablement, es sotmeten a les tècniques de la demoscòpia, del marqueting, dels estudis d'opinió, de l'estètica, de les tendències i del càlcul. Aquestes pràctiques conformen la praxi permanent que caracteritza allò que -tirant d'estereotip- s'anomena "classe política" (com a part d'un binomi maniqueu entre societat civil-societat política). Perdona el rotllo. Anem al gra. L'ecosocialisme o és un posicionament anticapitalista -i per tant: rupturista, critic i alternatiu- o és una etiqueta més d'aquest marqueting electoralista que caracteritza la politica "espectacular" (Guy Debord). Si s'ssumeix la metodologia del partit electoral-partit imatge i partit-lliurat a les lògiques de l'alternança institucional, la cosa està cantada: s'entra en espiral en les derives conseqüents que, entre mil servilismes, inclouen la gestió del capitalisme (aspecte clau dels limits de la democràcia que sempre topen amb la dictadura inamobible del capital) i, com el cas que ens ocupa, la gestió del (des)ordre públic amb els episodis que coneixem i que tornaran. Temps d'alternatives. Temps, doncs, de contrucció i de ruptura. Temps d'acumulació de forces, de resistènces i de coordinacions. La substància del canvi. Sobren paraules sobre mossos, tripartits, trifulques escèniques entre els protagonistes del Polònia. Manquen compromiso efectius amb la resistència, amb la decidida impugnació de la farsa capitalista i de l'estatisme autoritari del qual en depen el (des)ordre públic. La més gran de les impunitats d'aquest (des)ordre és la que mostra la barbàrie i els seus protagonistes: homes de negocis, mafiosos, banquers, lobbies alimentaris, militars, paramilitars, liders religiosos, opinadors sionistes, premsa incendiària, "basura" mediàtica i un infinit de PERILLOSOS SOCIALS del tot impunes de l'acció de l'aparell policial. Avui els estudiants antibolonya són l'avantguarda davant la crisi sirtèmica, també són avantguarda les dues-centes plataformes territorials que clamen al carrer contra la connivència de Medi Ambient (Baltasar-.ICV-EUiA) amb els plans "desarrollistes" de l'establishment. Aquestes avantguardes poden creixer. Han de creixer. Les esquerres han de fer un pensament. Acció i compromís. Començant per abandonar aquest esperpentic govern socialiberal de Montilla i dels dos subalterns associats. El millor programa de govern és el que neix del conflicte, de les contradiccions i del moviment real. El millor govern és el nostre combat. Lluny com estic, d'ICV, et saludo des del costat actiu de la barricada, contra aquest espantós sistema. Orgullós de compartir amb activistes i militants la lluita frontal contra aquest sistema que no té altre nom que el de "capitalista" i des d'un combat que arreu del món té el denominador comú de l'anticapitalisme. El nom de la revolució necessària, voluntària, fraternal i existencial. Salut i revolta. Sumen-nos al combat!
vaig participar de la fundació d'IC, de la "mutació" en ICV i de la seva trajectòria posterior (22 anys!). Ens els darrers temps, al costat d'altres companys i companyes vaig participar del sector d'opinió Manifest de Maig i des d'aquest àmbit em vaig significar en iniciatives critiques sobre el que era i és -més que mai- una deriva irreversible del projecte d'ICV. Una deriva gestionària, una deriva que -com passa sovint- esdevé naufragi (o colapse). Les derives gestionàries obeeixen a la concentració d'unes lògiques que imprimeixen el conjunt de l'estratègia. Els mecanismes d'inserció del projecte d'ICV al sí de la societat es mouen dins dels paràmetres de la concurrència electoral i, inevitablement, es sotmeten a les tècniques de la demoscòpia, del marqueting, dels estudis d'opinió, de l'estètica, de les tendències i del càlcul. Aquestes pràctiques conformen la praxi permanent que caracteritza allò que -tirant d'estereotip- s'anomena "classe política" (com a part d'un binomi maniqueu entre societat civil-societat política).
Perdona el rotllo. Anem al gra. L'ecosocialisme o és un posicionament anticapitalista -i per tant: rupturista, critic i alternatiu- o és una etiqueta més d'aquest marqueting electoralista que caracteritza la politica "espectacular" (Guy Debord). Si s'ssumeix la metodologia del partit electoral-partit imatge i partit-lliurat a les lògiques de l'alternança institucional, la cosa està cantada: s'entra en espiral en les derives conseqüents que, entre mil servilismes, inclouen la gestió del capitalisme (aspecte clau dels limits de la democràcia que sempre topen amb la dictadura inamobible del capital) i, com el cas que ens ocupa, la gestió del (des)ordre públic amb els episodis que coneixem i que tornaran.
Temps d'alternatives. Temps, doncs, de contrucció i de ruptura. Temps d'acumulació de forces, de resistènces i de coordinacions. La substància del canvi. Sobren paraules sobre mossos, tripartits, trifulques escèniques entre els protagonistes del Polònia. Manquen compromiso efectius amb la resistència, amb la decidida impugnació de la farsa capitalista i de l'estatisme autoritari del qual en depen el (des)ordre públic. La més gran de les impunitats d'aquest (des)ordre és la que mostra la barbàrie i els seus protagonistes: homes de negocis, mafiosos, banquers, lobbies alimentaris, militars, paramilitars, liders religiosos, opinadors sionistes, premsa incendiària, "basura" mediàtica i un infinit de PERILLOSOS SOCIALS del tot impunes de l'acció de l'aparell policial. Avui els estudiants antibolonya són l'avantguarda davant la crisi sirtèmica, també són avantguarda les dues-centes plataformes territorials que clamen al carrer contra la connivència de Medi Ambient (Baltasar-.ICV-EUiA) amb els plans "desarrollistes" de l'establishment. Aquestes avantguardes poden creixer. Han de creixer. Les esquerres han de fer un pensament. Acció i compromís. Començant per abandonar aquest esperpentic govern socialiberal de Montilla i dels dos subalterns associats. El millor programa de govern és el que neix del conflicte, de les contradiccions i del moviment real. El millor govern és el nostre combat. Lluny com estic, d'ICV, et saludo des del costat actiu de la barricada, contra aquest espantós sistema. Orgullós de compartir amb activistes i militants la lluita frontal contra aquest sistema que no té altre nom que el de "capitalista" i des d'un combat que arreu del món té el denominador comú de l'anticapitalisme. El nom de la revolució necessària, voluntària, fraternal i existencial. Salut i revolta. Sumen-nos al combat!