Extrets del Blog i post respectiu d'en Sort: Dies de fúria ha dit...
Amic Sort, em sap greu no haver-te pogut saludar, tot i que només et tenia, a la tarda, un parell de files endavant...
No
ets just amb la qualificació de "blaverisme" que fas en relació a
l'Alfons. No ets just perquè, i a mi m'ha semblat que quedava molt
calr, el seu èmfasi no és blaverista, és simplement lògic en relació a
l'arquitectura jurídica que ha de permetre arribar a exercir el dret de
decidir.
Josep, Jo no he dit res del diploocus. Si que era impossible
que el Parlament es declarés a favor de la independència si no la
votava CDC. Això del diplodocus ha estat cosa del Fonollosa. Jo he explicat el tema d Brussel·les.
Per mi, el López Tena és realista. Quants valencians 'senten' la
catalanitat? El País Valencià és un país majoritàriament castellà i el
seu futur és negre. L'única possibilitat, penso, és que ens emancipem
els principatins, i potser amb el temps podrem fer una federació o una
confederació de països catalans. No se sap mai.
Elies, No et vaig pas veure, ahir. I mira que ets fàcil de veure!
Respecte el tema a debat, jo contràriament penso que el tema és molt senzill.
Només cal no emfasitzar amb totes les paraules quin ha de ser el parlament que pot declarar la sobirania.
No
entenc perquè el Parlament del Parc té el monopoli de la sobirania
catalana. I si declarés la sobirania de Catalunya les Corts
Valencianes, el Parlament de les Illes Balears o fins i tot el consell
de Mallorca o el de Menorca?
Tots aquests són àmbits on els
partits independentistes si se la juguen a fons, poden tenir molt a
dir. El Parlament del Parc és un parlament més, punt. No és "el"
Parlament.
Una altra cosa és l'actual correlació de forces. Però aquesta pot canviar en qualsevol moment.
Enric, Disculpa
si t'atribueixo el que no et pertoca. De totes maneres, el símil del
diplodocus, digués qui ho digués, era fet en to positiu. Algú va dir
que CiU era com un diplodocus, que sense ser carnívor, no tenia
depredador, de manera que anava fent. És a dir, CiU dins la política
catalana, no té qui la guanyi. No sé si m'explico. O això és el que jo
vaig entendre!
Reflexions, Caus en el típic error legalista. Ja ho he dit altres vegades. Però mai em cansaré de tornar-ho a fer, si és necessari.
Tu
penses que perquè l'independentisme renuncïi al 40% del territori de la
nació, els ecspanyols respectaran la integritat del Principat? Que en
sou d'ingenus! El problema és que si comences renunciant a València,
Alacant, Mallorca o Menorca, per quins set sous no pots renunciar a
Tortosa o Lleida? Als ecspanyols les fronteres regionals els importen
quatre merdes. Ells intentaran retenir el màxim de territori possible,
i ni el riu Segre, ni molt menys el riu Sénia, els aturarà. Ni l'Ebre.
Hi ha una cosa que es diu principis. I a aquests, per definició, no es pot renunciar mai!
Josep, Si no m'ha molestat en absolut! Simplement, qüestió de
drets d'autor. Jo si que deia que sense CDC a favore res a fer. A banda
de promoure els 10.000 a Brussel·les per moure cors.
Jo soc valencià. De Vinaròs per més detall. I creume que no et dol a tu més la situació del Pais Valencià que a mi.
La
independencia d'un estat la contrueixen els habitats que
majoritariament volen ser independent. No s'imposa. Jo crec que al
Principat es pot aconseguir una majoria de gent per la independencia i
per tant aconseguir-la. Al Pais Valencia, aquesta guerra esta
perduda, com a minim ara. No hi haurà mai una majoria per la
independencia en el conjunt dels paisos catalans. Aquesta majoria si
algun dia arriba a abarcar la totalitat dels paisos catalans serà
gradual i serà per emmiratllament. La unica manera d'aconseguir que
el Pais Valencia esdevingui lliure i la gent que viu allí vullgui
separar-se de l'Estat Espanyol és precisament aconseguint que el
Principat esdevingui un estat propi. Mostrar-los el camí.
Si
esperem als ferits, si esperem als moribunts, morirem tots, Espanya ens
consumirà. Tenim un objectiu i l'hem d'aconseguir, no mirem a qui ens
deixem endarrera.
I jo sóc de Barcelona, tot i que ja fa uns quants
anys que visc a Cornellà de Llobregat, que per a molts és la "primera
línia del front"...i?
Perquè suposes que a tu et dol més que a mi? És que tu saps quant em dol a mi?
Company Joan, hem de deixar de banda aquest regionalisme mental que l'ecspanyolisme ens ha intentat inflitrar en el nostre ADN.
Tu
penses que si els ecspanyols ho veuen factible, quan "el Principat" es
declari independent, ells no intentaran conservar el màxim de territori
que puguin al nord del Sénia o fins i tot de l'Ebre? O a l'est del
Segre?
Per altra banda, considerar les comarques del sud del
Sénia com un moribund és un insult als milers de patriotes que dia si i
dia també hi promouen i dinamitzen la nostra cultura i la nostra
llengua. En definitiva, el nostre país.
Una altra cosa és que
sigui fàcil. Però és el que ens ha tocat en la ruleta de la vida -molt,
moltíssim més pitjor ho tenien el 1707 , el 1714 o el 1939...
Extrets del Blog i post respectiu d'en Sort:
Dies de fúria ha dit...
Amic Sort, em sap greu no haver-te pogut saludar, tot i que només et tenia, a la tarda, un parell de files endavant...
No
ets just amb la qualificació de "blaverisme" que fas en relació a
l'Alfons. No ets just perquè, i a mi m'ha semblat que quedava molt
calr, el seu èmfasi no és blaverista, és simplement lògic en relació a
l'arquitectura jurídica que ha de permetre arribar a exercir el dret de
decidir.
És llarg d'explicar. Però no és frívol. De debò.
elies
8 / febrer / 2009 04:30:00 CET
Enric I. Canela ha dit...
Josep,
Jo no he dit res del diploocus. Si que era impossible
que el Parlament es declarés a favor de la independència si no la
votava CDC.
Això del diplodocus ha estat cosa del Fonollosa. Jo he explicat el tema d Brussel·les.
8 / febrer / 2009 10:36:00 CET
reflexions en català ha dit...
Per mi, el López Tena és realista. Quants valencians 'senten' la
catalanitat? El País Valencià és un país majoritàriament castellà i el
seu futur és negre. L'única possibilitat, penso, és que ens emancipem
els principatins, i potser amb el temps podrem fer una federació o una
confederació de països catalans. No se sap mai.
8 / febrer / 2009 12:25:00 CET
Josep ha dit...
Elies,
No et vaig pas veure, ahir. I mira que ets fàcil de veure!
Respecte el tema a debat, jo contràriament penso que el tema és molt senzill.
Només cal no emfasitzar amb totes les paraules quin ha de ser el parlament que pot declarar la sobirania.
No
entenc perquè el Parlament del Parc té el monopoli de la sobirania
catalana. I si declarés la sobirania de Catalunya les Corts
Valencianes, el Parlament de les Illes Balears o fins i tot el consell
de Mallorca o el de Menorca?
Tots aquests són àmbits on els
partits independentistes si se la juguen a fons, poden tenir molt a
dir. El Parlament del Parc és un parlament més, punt. No és "el"
Parlament.
Una altra cosa és l'actual correlació de forces. Però aquesta pot canviar en qualsevol moment.
Enric,
Disculpa
si t'atribueixo el que no et pertoca. De totes maneres, el símil del
diplodocus, digués qui ho digués, era fet en to positiu. Algú va dir
que CiU era com un diplodocus, que sense ser carnívor, no tenia
depredador, de manera que anava fent. És a dir, CiU dins la política
catalana, no té qui la guanyi. No sé si m'explico. O això és el que jo
vaig entendre!
Reflexions,
Caus en el típic error legalista. Ja ho he dit altres vegades. Però mai em cansaré de tornar-ho a fer, si és necessari.
Tu
penses que perquè l'independentisme renuncïi al 40% del territori de la
nació, els ecspanyols respectaran la integritat del Principat? Que en
sou d'ingenus! El problema és que si comences renunciant a València,
Alacant, Mallorca o Menorca, per quins set sous no pots renunciar a
Tortosa o Lleida? Als ecspanyols les fronteres regionals els importen
quatre merdes. Ells intentaran retenir el màxim de territori possible,
i ni el riu Segre, ni molt menys el riu Sénia, els aturarà. Ni l'Ebre.
Hi ha una cosa que es diu principis. I a aquests, per definició, no es pot renunciar mai!
8 / febrer / 2009 16:48:00 CET
Enric I. Canela ha dit...
Josep,
Si no m'ha molestat en absolut! Simplement, qüestió de
drets d'autor. Jo si que deia que sense CDC a favore res a fer. A banda
de promoure els 10.000 a Brussel·les per moure cors.
8 / febrer / 2009 17:56:00 CET
Joan ha dit...
Benvolgut Josep,
Jo soc valencià. De Vinaròs per més detall. I creume que no et dol a tu més la situació del Pais Valencià que a mi.
La
independencia d'un estat la contrueixen els habitats que
majoritariament volen ser independent. No s'imposa. Jo crec que al
Principat es pot aconseguir una majoria de gent per la independencia i
per tant aconseguir-la.
Al Pais Valencia, aquesta guerra esta
perduda, com a minim ara. No hi haurà mai una majoria per la
independencia en el conjunt dels paisos catalans. Aquesta majoria si
algun dia arriba a abarcar la totalitat dels paisos catalans serà
gradual i serà per emmiratllament.
La unica manera d'aconseguir que
el Pais Valencia esdevingui lliure i la gent que viu allí vullgui
separar-se de l'Estat Espanyol és precisament aconseguint que el
Principat esdevingui un estat propi. Mostrar-los el camí.
Si
esperem als ferits, si esperem als moribunts, morirem tots, Espanya ens
consumirà. Tenim un objectiu i l'hem d'aconseguir, no mirem a qui ens
deixem endarrera.
Es així de trist.
9 / febrer / 2009 00:05:00 CET
Josep ha dit...
Joan,
I jo sóc de Barcelona, tot i que ja fa uns quants
anys que visc a Cornellà de Llobregat, que per a molts és la "primera
línia del front"...i?
Perquè suposes que a tu et dol més que a mi? És que tu saps quant em dol a mi?
Company Joan, hem de deixar de banda aquest regionalisme mental que l'ecspanyolisme ens ha intentat inflitrar en el nostre ADN.
Tu
penses que si els ecspanyols ho veuen factible, quan "el Principat" es
declari independent, ells no intentaran conservar el màxim de territori
que puguin al nord del Sénia o fins i tot de l'Ebre? O a l'est del
Segre?
Per altra banda, considerar les comarques del sud del
Sénia com un moribund és un insult als milers de patriotes que dia si i
dia també hi promouen i dinamitzen la nostra cultura i la nostra
llengua. En definitiva, el nostre país.
Una altra cosa és que
sigui fàcil. Però és el que ens ha tocat en la ruleta de la vida -molt,
moltíssim més pitjor ho tenien el 1707 , el 1714 o el 1939...
9 / febrer / 2009 01:48:00 CET