L'olor dels altres
Rosa De Cyan |
diumenge, 1 de febrer de 2009 | 18:51h
Certament, jo tampoc m'hi trobo cercant 'amics' a dojo i amics d'amics d'altres amics... Hom no pot ser amic de tot el món i jo ni tan sols tinc ganes de caure bé a tothom; la veritat, és que m'esgarrifa pensar en una corrúa de gent irrompent a la meva vida i coneixent-ne els detalls. M'agrada el 'pètit comité', saber amb qui mes l'haig, conèixer-ne el tacte i l'olor -encara que, aprentment, l'olfacte sigui un sentit animal que molts pensin perdut-. No. Aquell corrent que s'estableix en un cara a cara mai podrà substituit per una pantalla.
